You're such a loser: July 2006

A l’avi l’han enterrat al cementiri de Llavaneres. No volia que l’enterressin a Montjuïc. Deia que el dia del judici final a Montjuïc hi hauria moltes empentes. Ell s’estimava més descansar al cementiri de Llavaneres, així el dia del judici final estaria més tranquil i s’esperaria fent tertúlia amb els seus amics.

L'avi s'ha adormit

L'avi Josep era la millor persona del món i no em puc imaginar una vida més reeixida que la seva. Tot i haver viscut la guerra, l'odi fratricida i els camps de concentració, l’avi sempre va viure estimant a tothom i sempre tothom el va estimar. Al costat de l'àvia, va forjar una família de gent bona en la qual el conflicte era impossible per la presència majestàtica de la seva bondat i de la seva senzillesa en aquell racó de la taula en la qual tots sèiem.

Si el cel no existís, algú el crearia perquè l'avi hi pogués viure la plenitud de Déu fins la fi dels temps. Així que estic convençut que en algun moment o altre, avi, aprendràs a fer el doble-click i, després de xafardejar mica per la xarxa, llegiràs aquestes paraules d’agraïment i admiració per l’exemple de bondat que sempre m’has donat i que amb totes les meves forces intentaré transmetre allà on em porti la vida.

Que Déu et faci veure la claror de la seva mirada.

Walden

Això és el el Walden-7, un una nova concepció de l’agrupació habitacional, un experiment arquitectònic, un laberint vertical, un rusc d’éssers urbans. El seu origen està inspirat en el llibre Walden-2 de B.F. Skinner, un assaig teòric sobre la vida d’una comunitat d’unes mil persones. En el llibre de Skinner apareixen fins a 6 comunitats. El Walden-7 vol ser la sisena.

I el Walden-1?

El Walden-1, o Walden a seques, és un dels llibres més ben considerats de la literatura americana i, si no fos perquè és americà i perquè tot el que és americà és dolent, també ho seria dels neo-ecologistes-piji-cumbes. El va escriure Henry David Thoreau l’any 1854. Thoreau va ser el primer hippy de la història. Es negava a pagar impostos i promovia la desobediència civil. Thoreau va decidir allunyar-se de la civilització i anar a viure a la vora d’aquest estany

a la riba del qual va construir aquesta casa.

Hi va viure durant dos anys, dos mesos i dos dies durant el quals va escriure la seva obra. L’estany es diu el Walden Pond, està a Massachusetts, i tot aquest rollo és només per dir-vos que diumenge passat ens hi vam anar a banyar.

Caminants

Pels que patieu pels seus hàbits alimentaris, aquí teniu els nostres vistitants d'enguany fotent-se unes fajitas i uns margaritas al mític Café Borders. Seguirem informant. De moment ploren poc.

Pets i llufes

Estem comprovant amb gran perplexitat que el català és l’única llengua del món que té dues paraules diferents per descriure l’expulsió de gasos per via rectal: el pet i la llufa. Algunes llengües com l’anglès tenen el concepte ben definit i descriuen la llufa com a quelcom "silent but deadly", però no tenen un significant específic pel significat.

La pregunta òbvia és: perquè? El Galleguinho suggereix que quan una llengua té moltes paraules per descriure matisos d’un mateix concepte, és perquè fa referència constant a l’esmentat concepte. Per exemple, el Gallec és extraordinàriament ric en paraules que descriguin la pluja perquè a Galícia sempre hi està plovent (benga, galleguinho, currate un comentario con una lista de palabras que signifiquen lluvia).

Vol dir això que els catalans estem sempre petant?

Regalar el sol

I va ser l’aniversari de la Julie. Fent honor a la seva bogeria, la Fuchini va tenir la genial idea de regalar-li el sol, així que vam decidir anar a veure sortir el sol des del punt més alt de l’Acadia National Park. Inconvenients?

1) Som a Maine i el sol surt a les 4:56 del matí, així que l’ascenció comença a les 4:00 a les fosques.

2) Som a Maine i el sol no sol sortir. Està núvol

A part d’aquests details details, van ser moments molt macos. No tots els dies es menja un pastis gluten free a l’alba de la primera llum que veurà el continent.

Acadia, the come back

“Oye, de puta madre, un 10 le pongo”.

Aquesta és la valoració que va fer el galleguinho de l’Acadia National Park en la seva escala galleguinhil. L’escala galleguinhil va del 10 al 10. Home optimista de mena. Aquí està rient de covardia, perquè no es va atrevir a banyar-se a les aigües d’Acadia, total 9 graus de temperatura. La nostra heroïna Elena sí que s’hi va banyar, però ella no compta perquè va fer el doctorat a Finlàndia.

A banda de la valoració del galleguinho, cal dir que aquest cop és cert, és un parc molt maco, una illa envoltada d’illes i puntuada per llacs i turonets escarpats.