Canyonlands National Park

Dels detalls de Arches passem a la magnificència de Canyonlands. En algun punt de Canyonlands s’hi ajunten el Green River i el Colorado river, però arribar a aquest punt implica hores de 4x4 i baixar centenars de metres per penya-segats. Així que no ho vam fer.

La part més interessant de Canyonlands és que no hi ha gravetat.

Arches National Park

Després de conduïr 500 kms per una desena de rectes i corbes, arribem a Arches National Park. Encara ens queden un parell d'hores de llum així que fem una excursioneta per veure com es pon el sol sota el símbol de Utah: the Delicate Arche.

Quan nosaltres arribàvem, uns altres marxaven "por la puerta grande".

La fuchini
I la posta de sol.

Cap a Arches

El recorregut de Capitol Reef a Arches és el següent:

1) Corba a l'esquerra


2) 40 kms de recta


3) Corba a la dreta


4) 40 kms de recta


5) Corba a la dreta


6) ...

I així anar fent fins a 500 kms... no cal dir que em vaig haver de passar els 500 kms cantant per mantenir la fuchini desperta al volant.

De Bryce a Capitol Reef

De Bryce National Park ens dirigim cap a Arches National Park passant per Capitol Reef National Park. Entre Bryce i Capitol Reef hi trobem tota mena de paisatges, deserts, boscos i fins i tot uns 4000s nevats al fons.


Capitol Reef National Park és una serralada de tres colors, blanc, vermell i blau.


I bàsicament ningú més que nosaltres passejant per les seves pistes. Això deu ser un forn a l'estiu.

Bryce

La següent freakada del Sud de Utah és el Bryce National Park. És una mena de Montserrat de color vermell, molt més punxegut, més alt, i molt més dens. Ens vam llevar a les 6 del matí per veure sortir el sol a -10C amb un vent horrorós i fer unes afotos.

El setè dia

El setè dia Déu no va descansar. El setè dia, Déu va s’en va anar al Sudest dels USA i es va dedicar a perpetrar una successió de gamberrades monumentals. Déu ha de ser un freak, sinó no hi ha manera de comprendre el paisatge que hem visitat durant la darrera setmana. La primera de les freakades divines que vam visitar va ser és el Zion National Park, que és un pedrot immens enmig del desert foradat per un riuet anomenat de Virgin River. A mesura que t’hi vas endinsant les parets de la gorja es van fent estretes fins que camines per un passadís d’un metre d’ample i centenars de metres d’alt. Desgraciadament, el dia abans havia plogut i no ens van deixar endinsar-nos al canó més enllà del punt que surt a la foto.

Road trip pel desert

La primavera és la pitjor època de l’any a Boston. Hi fa fred, hi fa vent i hi plou. L’hivern és més fred però l’hivern també és l’heroïcitat, la victòria de l’home sobre la natura, la lluita per superar mig metre de neu cada matí. A la primavera, en canvi, li manca tota dignitat, és la miserable espera d’un bon temps que mai arriba, perquè quan arriba és massa calorós i humit.

Per això hem decidit anar a fer un road trip pels desert de Utah i Arizona. Cinc dies, 2000 kilòmetres i cinc parcs naturals: Zion, Bryce, Capitol Reef, Arches i Grand Canyon. Aquí hi teniu l’itinerari.

View Larger Map