L'avi s'ha adormit

L'avi Josep era la millor persona del món i no em puc imaginar una vida més reeixida que la seva. Tot i haver viscut la guerra, l'odi fratricida i els camps de concentració, l’avi sempre va viure estimant a tothom i sempre tothom el va estimar. Al costat de l'àvia, va forjar una família de gent bona en la qual el conflicte era impossible per la presència majestàtica de la seva bondat i de la seva senzillesa en aquell racó de la taula en la qual tots sèiem.

Si el cel no existís, algú el crearia perquè l'avi hi pogués viure la plenitud de Déu fins la fi dels temps. Així que estic convençut que en algun moment o altre, avi, aprendràs a fer el doble-click i, després de xafardejar mica per la xarxa, llegiràs aquestes paraules d’agraïment i admiració per l’exemple de bondat que sempre m’has donat i que amb totes les meves forces intentaré transmetre allà on em porti la vida.

Que Déu et faci veure la claror de la seva mirada.