Colorado I

Comencem el capítol Colorado, or I should say COLORADO, amb un entreteniment. Trobeu les 10 diferències entre aquests dos poblets situats a una alçada similar.

1) Rubió: el poble més alt de Catalunya a 1687 metres d'alçada.


2) Denver: la capital de Colorado a 1600 metres d'alçada.



tic tac tic tac tic tac ...

Colorado

Aquest cap de setmana ens n’anem a COLORADO amb la family. La family està formada per un pare responsable –que sóc jo- i quatre fills que em fan la vida impossible que són la Fucho, el Galleguinho, la Julie i el Quil•li (que aquest cop es queda a casa).

No cal dir que el motiu pel qual vaig fer pressing per anar a Colorado era la meva nostàlgia de muntanya. El meu objectiu secret era fer un 4000, un 4000 com aquest de la foto (a Colorado els anomenen fourteeners perquè fan més de fourteen feet).


Però un cop ja tenia triat el meu 4000 i les diverses rutes per ascendir-lo la família es va anar fent enrera. Primer l’intel•lectual d’esquerra, el Galleguinho, descobreix la distribució de Boltzman i diu que 4000 metres no hi ha prou oxigen pels seus pulmons i que ni parlar-ne. Després descobreixo que la Julie té mal de muntanya a partir de 200 metres sobre el nivell del mar. I al final la Fucho va i es torça el turmell. La meva darrera esperança era trucar a l’Eva i convèncer-la que ho deixi tot i agafi un vol BCN-Denver per ascendir un 4000 amb mi. Però l’eva també s’ha fet mal...

Bé, ara l'objectiu s'ha convertit en agafar mides per fer-hi una ruta l'any que ve...

El Veritas Forum

Si hi ha una institució universitària en la qual hom no esperaria trobar cap signe de fe religiosa, aquesta institució és el Massachusetts Institute of Technology. Desenes de premis Nobel han convertit el MIT en la meca de la maquinària, el lloc on el xip desbanca l’ànima i els enginyers del futur afilen les urpes per competir en el món salvatge de les enginyeries d’èlit.

Si hi ha una persona en el món en qui hom no esperaria trobar una fe religiosa, aquesta persona és Francis Collins, el director del Human Genome Project, l’home que va desxifrar el codi de quatre lletres que determina la nostra existència.

Bé, fa unes setmanes vaig assitir a una sèrie de xerrades organitzades al MIT per un grup d’estudiants que s’anomenen el Veritas Forum. La missió principal del Veritas Forum és “to engage students and faculty in discussions about life's hardest questions and the relevance of Jesus Christ to all of life”. Precisament la xerrada inaugural d’aquesta temporada la va fer Francis Collins. Resulta que com que tenia poca feina dirigint el Human Genome Project –projecte que va dur a terme en menys temps del previst i gastant menys diners dels previstos-, Francis Collins es dedicava a pensar sobre Déu i la ciència i fins i tot va escriure un llibre titulat “The Language of God: A Scientist Presents Evidence for Belief”. Va fer una xerrada molt interessant, la podeu veure en vídeo aquí. Va posar les coses al seu lloc, els creacionistes al seu lloc i Darwin al seu lloc.

De tot plegat, el que em va cridar més l’atenció va ser veure un auditori ple a vessar d’estudiants de tot el món i fins a mitja dotzena d’aules adjacents que projectaven en directe la xerrada pels que no vam cabre a l’auditori. Déu és una de les preguntes més difícils que afronta la humanitat i és a les universitats on les preguntes difícils s’han d’afrontar. Això és sentit comú, i per això el debat religiós és viu a les universitats americanes. El que no té sentit és l’ateïsme monolític que regna a les aules del meu petit país. Una societat que no afronta la qüestió de Déu no és una societat sana. I no es tracta de tenir fe o no tenir-ne, es tracta de fer-se la pregunta.

Més ironies

És irònic que els progres antiamericans es vesteixin amb AMERICANA de pana, pantalons TEXANS, i ulleres de PASTA.

Strange

No és normal que una persona com jo tingui un estudiant de doctorat i tampoc és normal que l’estudiant de doctorat sigui indi i dentista. No és normal que l’estudiant de doctorat estigui boig per la medicina regenerativa fins al punt de decidir muntar ell solet un simposi a la Harvard Medical School. I encara és menys normal que aconsegueixi que les màximes autoritats del camp hi assisteixin entusiasmats. No és normal que l’estudiant de doctorat pensi que la meva recerca té implicacions directes en la medicina regenerativa i no és normal que em convidi al seu simposi a presentar els meus resultats. No és normal que a les 3 de la tarda em trobi presentant les meves dades a l’auditori de la Harvard Medical School davant una audiència formada bàsicament per cirurgians plàstics. No és normal que a les 3 de la tarda un ésser humà hagi de veure un vídeo d’un cirurgià plàstic regenerant les cremades de tercer grau d’un malalt terminal. Ni és normal que a les 3:30 el mateix ésser humà hagi de veure un vídeo d’un altre cirurgià separant siamesos.

I aquest post és només el preludi del post de demà que titularé ÈLIT.

May Day

És irònic que l’1 de maig commemori un fet esdevingut als USA com és l’execució dels Martirs de Haymarket. És irònic, perquè els USA és un dels pocs països occidentals en els quals no es celebra l’1 de maig. Deu ser que les nacions tendeixen a voler oblidar els esdeveniments dolorosos de la seva història. En qualsevol cas, trobo curiós que les desfilades militars a la Plaça Roja i a Tianan’men durant l’època comunista commemoressin el dia en el qual els treballadors ianquis van tenir els collons de demanar una jornada laboral de 8 hores, i que en canvi els ianquis no se’n vulguin recordar.

Aquí tenim Labor Day, que és el primer dilluns de Setembre, però no hi ha protestes ni manifestacions significatives. Durant Labour Day els treballadors treballen hores extres perquè els rics puguin viatjar, comprar al mall i jugar a golf. El dia del treballador és el dia en el qual el treballador fa tot el possible per maximitzar el consum. El Galleguinho ho anomena explotació mentre adquireix una americana de pana a Banana Republic. Jo li toco els ous dient durant Labour Day celebrem la creació de riquesa mitjançant el consum.