Strange

No és normal que una persona com jo tingui un estudiant de doctorat i tampoc és normal que l’estudiant de doctorat sigui indi i dentista. No és normal que l’estudiant de doctorat estigui boig per la medicina regenerativa fins al punt de decidir muntar ell solet un simposi a la Harvard Medical School. I encara és menys normal que aconsegueixi que les màximes autoritats del camp hi assisteixin entusiasmats. No és normal que l’estudiant de doctorat pensi que la meva recerca té implicacions directes en la medicina regenerativa i no és normal que em convidi al seu simposi a presentar els meus resultats. No és normal que a les 3 de la tarda em trobi presentant les meves dades a l’auditori de la Harvard Medical School davant una audiència formada bàsicament per cirurgians plàstics. No és normal que a les 3 de la tarda un ésser humà hagi de veure un vídeo d’un cirurgià plàstic regenerant les cremades de tercer grau d’un malalt terminal. Ni és normal que a les 3:30 el mateix ésser humà hagi de veure un vídeo d’un altre cirurgià separant siamesos.

I aquest post és només el preludi del post de demà que titularé ÈLIT.