Herois

De tota aquesta desgràcia horrible de Virginia Tech, em va cridar l’atenció que quan encara no se sabia qui era l’assassí, o si era un sol assassí o eren dos o tres, o si era Al-Qaeda o ETA, quan no se sabia res d’això ja sabíem que hi havia hagut un catedràtic supervivent de l’holocaust que s’havia interposat entre les bales i els seus estudiants.

No és que dubti de que el professor vagi fer el que diuen que va fer, i estic convençut que més d’una persona va morir intentant aturar l’assassí en comptes de saltar per la finestra, però em sembla interessant que sempre que hi ha una gran desgràcia, el primer que apareix són els herois i no puc deixar de sospitar que en alguns casos si no hi ha herois reals ens els construïm. Deu ser l’única manera que tenim d’exorcitzar el terror.