El físics

Aquests dies estic fent uns experiments a la facultat de física de Harvard, a l’altra banda del riu. Són uns experiments molt llargs que sovint em tenen distret més de setze hores seguides. Quan dic distret, ho dic en sentit literal, perquè la facultat de física de Harvard és molt distreta, sobretot a les nits. A les nits hi treballa gairebé tothom a física, si no hi haguessin rellotges i finestres hom no sabria dir si és de nit o és de dia.

El motiu del post és que aquesta tarda he topat amb un escarabat enorme que errava pel passadís de la cinquena planta de la facultat. Ho he trobat una anècdota distreta, perquè no t’esperes trobar tal bèstia en tals laboratoris, però he decidit seguir el meu camí, i ell el seu.

Més tard, cap a les deu de la nit, quan tornava de regalar-me uns fettucini Alfredo a Bertucci’s, he trobat que un grup de físics més agitats que de costum. Havien capturat l’escarabat i estaven dissenyant el que semblava l’experiment del segle. Consistia en sucar l’escarabat en un tanc de nitrogen líquid (a -195 graus) i veure si eren capaços de recuperar-lo del seu nou estat criogènic. Quan he marxat cap a casa l’escarabat semblava més aviat mort i enterrat, però no m’estranyaria veure demà el mateix escarabat passejant tranquil•lament per la planta amb un xip soldat a l’esquena i un físic amb un joystick dirigint-lo des del final del passadís.

Ho dic perquè, tot i que ell no en té cap, el Degà de la facultat ha dirigit la recerca de 13 premis Nobel.