Quina calor

Fa un parell de dies, literalment un parell de dies, dos dies, el termòmetre marcava -17C i jo tenia molt de fred. Ara mateix marca 20C i estic molt confús. Tanta és la confusió a Boston avui que hom ha conviure amb imatges deplorables com ara homes vestits amb abric llarg i xancles i dones amb top i botes de caçar foques. Fa uns minuts passejava a la vora del riu Charles amb màniga curta sota un sol esplèndid, però el riu estava completament gelat perquè encara no ha tingut temps de fondre’s, i no en tindrà perquè demà anuncien la tempesta de neu més forta de tot l’hivern que cobrirà la ciutat amb 20 cm de neu en una sola nit. Sip, estem en estat d’emergència per una tempesta de neu a 20C.

Aquí l’hivern i l’estiu no són nobles galants que intenten seduir la primavera amb poemes gentils. Aquí l’hivern i l’estiu es foten òsties per veure qui se l’aconsegueix follar primer. Aquí l’hivern i l’estiu són molt americans.