Xerrar

He deixat d’escriure durant uns dies perquè m’he estat preparant massa intensament una xerrada que havia de fer avui a Harvard. Xerrar no m’agrada però xerrar a Harvard és l’oportunitat de mostrar les teves idees a gent molt important, i aquestes oportunitats no es poden desaprofitar. Així que porto ben bé dues setmanes en estat de pànic intentant pensar coses intel·ligents.

Al final vaig decidir parlar d’un projecte nou que em sembla molt interessant i que penso que té implicacions rellevants en camps tant diversos com la morfogènesi o el càncer però quan només portava dos minuts de xerrada, el cap del departament m’ha interromput tot plantejant que això que estava dient no tenia cap relació amb la realitat i que aquest procés que estic estudiant no passa en el cos humà. I no ho ha dit precisament amb to afable.

En aquest moment tens dues opcions: entrar en una discussió amb tal bèstia del coneixement i acabar enfonsant-te en la misèria o bé callar i acabar enfonsant-te en la misèria.

En aquest cas el que ha passat és que entre l’audiència hi havia l’antic cap del departament i li ha plantat cara al nou cap del departament, s’han dit de tot en aquest to amical però sever amb el qual es comuniquen les patums Harvartianes i ens ho hem acabat passant d’allò més bé.

Jo segueixo pensant que aquest projecte és molt interessant.