La segona nit d’insomni de la meva vida.

La primera va ser el dia abans de l’examen d’electrònica, quan estudiava física. La segona va ser ahir. Havia de fer dues presentacions llargues davant de savis venerables i de joves arrogants, els dos col•lectius més abundants a l’acadèmia de Harvard. De la meva feina, el que més em costa és fer xerrades. Al final me n’acabo sortint però no per talent, sinó per esforç. Jo visc confortablement en el món del silenci, a tot estirar en el del monosíl•lab. Això de parlar tres quarts d’hora en la meva quarta llengua sobre un tema del qual se suposa que sóc un expert sense ser-ho, és una tasca incòmoda i totalment aliena a la meva natura. Potser per això vaig entrar en aquest espiral absurd que és l’insomni. Me’n vaig sortir, de fet me’n vaig sortir molt bé i ara sembla que escriuré un article per Science amb un dels grans gurus de la física experimental, però no per talent, sinó per esforç i per una mica de casualitat.