Votar una persona , votar un partit
No vull que sembli que tot el que fan els USA em sembla bé. De fet, aquest país em treu sovint de polleguera, per exemple quan veig que la major part dels edificis d'apartaments de lloguer tenen les finestres obertes durant l'hivern perquè la calefacció central de l'edifici és massa forta (imagineu-vos com de forta ha d'estar perquè la gent dormi amb les finestres obertes a -20C).
En qualsevol, tenen molta més experiència democràtica que nosaltres i és bo analitzar com s'ho fan.
Un dels aspectes més positius i que més em criden l'atenció de la democràcia americana és que no es voten partits, es voten persones. Aquestes persones solen està afiliades a un dels dos partits majoritaris, però això no és necessari. Per exemple, el Senat americà està format actualment per 49 republicans, 49 demòcrates i 2 independents --aquests dos sí que tenen la clau-.
Així doncs, a cada circumscripció electoral s'hi presenten individus residents en aquella circumscripció. Per guanyar la seva plaça al congrés (només una plaça per circumscripció), aquests candidats s'han de fer veure a la circumscripció, donar la cara, parlar amb la gent, mostrar que coneixen els seus problemes i proposar-hi solucions. Si no compleixen les seves promeses electorals, si no ho fan bé o si no defensen els interessos de la circumscripció a Washington, se'ls acaba ben ràpid la trajectòria política i al cap de 4 anys han de canviar de feina perquè mai més seran re-elegits.
Un cop al congrés, cada representant té tota la llibertat per votar el que vulgui. De fet, és habitual que dins les files de demòcrates i republicans hi hagi no només diversitat d'opinions, sinó també diversitat de vot. Tu votes segons les teves idees i segons el programa electoral que vas establir durant la campanya, no segons les directrius del partit. Per exemple, alguns dels nous congressistes demòcrates són obertament antiabortistes, en contradicció amb la línia general del partit demòcrata. Això fa la democràcia molt més viva i autèntica.
És ridícul això que fem a Catalunya de votar llistes de les quals només coneixem els dos primers candidats --o a tot estirar potser els cinc primers si ens agrada molt la política-. De fet és un insult a la intel•ligència i a la llibertat de l'elector. Perquè no m'ensenyen els altres membres de la llista electoral i em diuen quines són les seves idees i quin serà el seu paper en cas de ser escollits? Perquè no assignar cada membre del parlament a una circumscripció del país? I d'altra banda, perquè cada parlamentari ha de votar el que el seu partit vota? Estan tots sempre d'acord? Si és així, perquè no es reuneixen només els caps de cada partit i els assignem un vot ponderat pel nombre d'escons?
posted by Xavi @ 9:16 PM
2 comments
2 Comments:
El problema, Raül, no és si les bases dERC han estat consultades, sinó si els seus votants en sabien alguna cosa (les seves bases no representen ningú, perquè ningú no les ha votades. Les bases d'un partit formen part del problema dels partits, no de la solució). Diria que 72 hores abans de l'acord i 24 abans de les eleccions ningú no havia informat els votants de les intencions d'ERC de reeditar tan sí com no el 3partit. I això indica la qualitat democràtica d'aquest partit.
Raül, segur que l'esteve ho explicarà millor, però la diferència bàsica entre ERC i els altres partits en quant a funcionament democràtic INTERN és que a la seva assemblea general cada militant té un vot, mentre que a la resta de partits funcionen per compromissaris (és a dir, els caps de les seccions locals o el que siguin). Pel que fa a consultar les bases i tot aquest embolic, el partit disposa d'assemblees territorials que són exclusivament consultives, en les que no es vota i simplement s'intercanvien informacions. Es tracta de que no pots convocar una assemblea cada vegada que cal saber què pensen els militants d'una determinada cosa.
Durant la decisió del posicionament del partit davant l'estatut, en aquestes assemblees es va veure que els militants estaven per dir NO. El partit podia fer el que volgués, però en el fons, són els militants qui aguanta el partit, de manera que la cúpula va decidir fer cas a les bases. En el cas del pacte, també s'han fet aquestes consultes, i les bases en general han donat el seu vot de confiança al que ha escollit la directiva. Si la pregunta és: i si haguessin dit que no, què hauria fet la directiva? doncs això ja són figues d'un altre paner. Saps què crec jo? que s'haurien passat l'opinió pel forro. Però això no ho podem saber.
En qualsevol cas, que ERC demani o no la opinió a les bases és una qüestió únicament de funcionament intern, i als que no som militants, francament, ens hauria de ser igual.
Estic d'acord amb rmf que les bases no representen ningú per als que som de fora del partit, però per als que són a dins poden ser-ho tot. Vull dir que no representen ningú, però són ells qui ens presenten un cap de llista per a que el votem.
En quant al que comentes de que els votants no n'estavem informats, estic d'acord. També podria estar d'acord en que no és necessari que ho estiguem, per exemple, ERC va dir que pactaria amb qui acomplís uns mínims programàtics, i a mi això em semblava bé. El problema és que jo crec que no s'han negociat aquests mínims programàtics.
Post a Comment
<< Home