Com el futbol
Fa dies que no fem més que projectar la nostra ira contra els nostres polítics, però el que realment no s'entén d'aquestes eleccions és que amb tot el que ha passat durant l'embaràs i avortament de l'estatut, el parlament hagi canviat tant poc respecte la darrera legislatura. I en això els polítics no hi tenen res a veure, els que ara ens queixem en som els únics responsables. El Bush ho ha fet rematadament malament, i com a conseqüència, fins i tot els llenyataires de Montana han votat en la seva contra. En canvi, a Catalunya es munta un merder polític tant gran que obliga a convocar eleccions anticipades, i què fem? Votar als mateixos, o en el cas més agosarat, votar en blanc o abstenir-nos.
És com el futbol. Per molt malament que ho faci el Barça, tu seguiràs sent del Barça. Com a molt deixaràs d'anar al camp durant un temps, però en cap cas se t'acudirà fer-te del Madrid. En política passa el mateix, per molt malament que ho faci l'esquerra, tu la seguiràs votant. Com a molt deixaràs d'anar a votar durant temps, però en cap cas se t'acudirà fer-te de dretes.
El problema és complex perquè és un problema identitari, i no som més que identitat. Per alguna raó solem contruir la nostra identitat sobre bases sorprenentment aleatòries a les quals ens aferrem tota la vida. Sempre m'he preguntat com pot ser que gent de la categoria cultural, econòmica, i institucional com la que sol seure a la llotja del Barça, exploti d'alegria quan el Barça guanya i es s'enfonsi en la misèria quan el Barça perd. L'explicació és que el Barça forma part de la seva identitat i quan el Barça guanya, ells guanyen, i quan el Barça perd, ells perden.
En el cas de la política passa el mateix. Hi ha un partit que forma part de la nostra identitat i ens hi aferrem i lluitem contra qui ens vulgui fer veure les coses d'una altra manera. En comptes de dir que el Ronaldo està gordo i que i el Roberto Carlos és un salvatge, diem que en Mas és un estirat i que en Maragall és un borratxo. Sí, tenim el que en mereixem, i no ho canviarem pas fins que deixem de convertir etiquetes com dreta i esquerra en barreres identitàries.
posted by Xavi @ 9:28 PM
1 comments
1 Comments:
jo soc el que fa anys en un assaig vaig dir que la meva inclinació política era com la que tinc pel Barça. Poden perdre però no deixo de ser del Barça. Això passa a una gran part de la gent, per tant soc molt vulgar. Tot i això, penso que hi ha un grup de persones més canviant, que no tenen tant clar que és el que han de votar, el famós grup d'indecisos, que són els objectius de les campanyes electorals. A mi na cal que m'expliquin res, jo ja ho tinc clar.
No vull insitir en el tema de ERC i la seva gran campanya, però conec moltes persones que m'han dit que si arriben a saber que fan tripartit no l'haguessin votat i a l'inrevès. Jo no puc pensar que els votants d'ERC són tant tontos, no el pot sortir be una tercera vegada.
CIU la va cagar una vegada pactant amb el PP, i en porta dues guanyan a la oposició. Ni ha que tenen segones oportunitats, d'altres ni anant al notari.
Post a Comment
<< Home