NOT rejected

Aquest matí el meu jefe ha trucat l'editora de Nature i després d'una conversa d'uns minuts l'ha convençuda de reconsiderar l'acceptacio del nostre article. Ara tenim un parell de setmanes per reescriure l'article, adreçar els comentaris dels revisors i provar sort un cop més. Ens assignaran un nou revisor i si li agrada tirarem endavant, i si no, no. No cal dir que aquesta és una altra de les coses que només passen a Harvard. Em sembla que estic aprenent com funcionen les decisions importants en la ciència d'alt nivell. De fet, crec que això és extensible a les decisions d'alt nivell en qualsevol disciplina. Tot acaba passant per trucades cordials entre líders, converses que no queden gravades en arxius històrics, cercles subtils de poder.

La meva xerrada ha anat prou bé. Havia de durar 30 minuts i ha acabat durant dues hores. M'han acribillat a preguntes, algunes han estat força interessants, altres només perseguien enganxar-me. Probablement l'audiència més dura que he tingut mai. Déu n'hi do veure tota l'arrogància Harvatiana a les cares de la gent que m'escoltava. He comès uns quants errors d'organització de la xerrada i encara em costa molt ser satisfactòriament fluent amb l'anglès. En qualsevol cas, he après moltes coses.