Escoltar

El darrer president de l'Iran, Mohammad Khatami, ha estat convidat a fer una xerrada al JFK School of Government de Harvard diumenge que ve. El títol de la xerrada és "Ethics of Tolerance in the Age of Violence". Els diaris en van plens i la indignació creix a mesura que s'acosta el dia de la xerrada. Per exemple, el Governador de Massachusetts i potencial candidat a la Casa Blanca, el republicà Mitt Romney, s'ha negat a proporcionar cap mesura de seguretat durant l'estada de Khatami. Segons ell , la visita és "una desgràcia per tots els americans que han perdut les seves vides en mans dels extremistes". Tot i que la vaig demanar, no m'han concedit una invitació per assistir a la xerrada, cosa que donada la manca de mesures de seguretat, no em fa res.

Per altra banda, a la vella i civilitzada Europa, llegeixo que Pepe Rubianes ha de suspendre la seva obra al Teatro Español per pressions polítiques. Contràriament a Khatami, Rubianes no és cap polític ni líder religiós, és un comediant, però no el deixem parlar. De fet, a alguns polítics, com ara els de Batasuna, tampoc els deixem parlar. Amb quin dret els nostres governs decideixen el que volen que escoltem, encara que sigui de boca de comediants? Em sembla que aquest to paternal de "nosaltres sabem el que voleu" em posarà una mica nerviós quan torni.

Potser té en Chomsky quan diu que, malgrat tot, Estats Units és el país més lliure del món.