Sobre l'esperit científic i la supervivència

Finalment, després d’uns dies de no saber on sóc -demano perdó als que em buscaveu i no em trobàveu, de fet no és que no em trobéssiu, és que no era enlloc-, avui he enviat un article a Nature. És el resum en unes 5000 paraules de dos anys de recerca. Pels que no sigueu de ram, enviar un article a Nature no vol dir altra cosa que has tingut els collons d’enviar un article a Nature. Ara l’article passarà per les mans d’editors, revisors i altres indesitjables que probablement em felicitaran pel meu treball i suggeriran que l’envií a una revista de menys impacte. Però mentre això no passi, tinc un article enviat a Nature.

Un cop he fet el darrer click de process d’enviament, he apagat l’ordinador i he mirat enrera. He pensat en el que havia après durant aquest parell d’anys. Em sembla que el més important que he descobert és l’esperit científic dels meus jefes, pels quals totes les meves angoixes no eren més que diversions. “Let’s find out what patterns nature has for us!”. L’esperit científic és un esperit explorador i creador al mateix temps. Els científics de veritat són artistes curiosos que en comptes de pinzells tenen equacions.

Com ja sabeu, qualsevol moment sublim que visc al meu despatx és trencat invariablement per l’irrupció de l’Amiga -es diu Fausta, però això no ens importa-. Avui no ha estat una excepció.

- A ver amigo, que pone en este papel?
- Esto es la factura de la electricidad Amiga.
- Y de que mes es?
- De agosto.
- Y eso que es, el mes siete o el mes ocho?

Tan li fa. La factura de l’electricitat de l’amiga era de 1027 dollars. Això vol dir que fa més d’un any llarg que no paga les factures... Li he explicat que si no paga li tallaran la llum.

- Bueno, pues, habrà que pagar amigo. Vaya con dios amigo...

I un cop més ni Natures, ni esperits científics, ni punyetes. He tornat a casa reflexionant simplement sobre la pura necessitat de supervivència, l'única preocupació de la major part de la raça humana.