MIT

Aquests dies, en comptes d’anar a treballar, vaig a classe a l’eternament segona universitat més important de l’estat. M’he apuntat a una escola d’estiu al MIT sobre la meva especialitat -biomecànica cel•lular i molecular-. Bàsicament, els tios han portat els principals experts mundials en el camp a fer-nos classes. Hi ha alguns elements força notables. Per exemple, el nostre professor d’avui és un eminent científic indi -un dels catedràtics més joves de Harvard- capaç de resoldre qualsevol problema matemàtic o físic que se li plantegi. Com sempre, la gent que pot resoldre qualsevol problema, sempre tria problemes totalment irrellevants pel futur de la raça humana. En els darrers anys, ell ha adreçat i resolt les següents qüestions transcendentals: com cau un full de paper a terra quan el deixes anar? perquè les plantes carnívores es tanquen tan ràpid quan una mosca hi entra? quin flux creen les banderes quan onegen? com s’ho fa el cranc atlàntic per disparar l’esperma tan ràpid?. Tot això ho publica a les millors revistes, no cal dir-ho, perquè són problemes amb mecanismes molt fonamentals fins ara inexplorats. Jo ja li dic que es dediqui al càncer o al canvi climàtic, però no sembla interessar-li gens.