Respect

De petit, quan la pantalla de la televisió es tornava negra de cop, a casa no em deien que la tele s’havia apagat, em deien que estàvem veient una batalla de negres a les 12 de la nit. Avui he pensat en aquesta anècdota perquè és viscut una experiència similar. Tot plegat ha estat molt negre, excepte un píxel blanc, jo.

Després d’una de les meves trisetmanals sessions de piscina –m’estic posant super catxes i quan nedo braça ja no avanço cap enrerra!- he emprès la sempre interessant missió de dutxar-me. Podria fer un blog només dels meus pensaments a la dutxa del YMCA… el nedador supercatxes que es depila els testicles, l’aixecador de peses que no es treu el banyador a l’hora de dutxar-se perquè té el penis tan petit com gran té els tríceps-… i per sobre de tot, una immensa marea de afroamericans que em treuen dos metres en les tres dimensions de l’espai.

Avui,, mentre m’ensabonava he començat a sentit crits. Primer ho he trobat normal, perquè per causa de la seva vulgaritat,la gent de gimnàs es sol comunicar cridant. Però de mica en mica els crits s’han anat acostant i s’hi han afegit cops i empentes. Sí senyor, una batalla de negres a la dutxa del YMCA. I jo en pilotes.

No us podeu imaginar com de desemparat m’he sentit en boles sota l’aigua observant dues masses immenses esbatussar-se davant meu. Perquè ens sentim tan desprotegits que estem despullats. No tenia sortida, l’accés a la meva tovallola estava impedit pels que s’esbatussaven i pels que s’ho miraven. I jo en pilotes, o en pilotetes, perquè el meu membre s’ha fet tan petit com el meu esperit.

No sé què es deien, només entenia una paraula: RESPECT. Respect és la paraula que més s’utilitza en el món de les bandes. Tu em respectes i jo et respecto. I quan un entén que s’ha trencat el respecte, a la guerra.

Per sort, ha aparegut l’encarregat del gimnàs. És un negre tres vegades més gran que el més gran dels negres, afable però sever. Amb una mirada n’ha tingut prou.