Kansas City (2): the rodeo

Ens llevem a la casita del lago disposats a trobar la veritat profunda del Mid-West. Segons el schedule de la Julie, tenim per davant sis àpats i quatre concerts en 24 hores. Per començar la immersió pretenem assistir a un rodeo. Ens fa una il·lusió brutal i ens posem pesats fins que la Julie en hi porta. Clar, ella vol que veiem el millor de Kansas, i nosaltres volem veure el pitjor.


Arribem a l'Agricultural Hall of Fame d'un poblacho que no recordo. El nombre de cotxes aparcats suggereix que l'hem encertat. No sabem cap on hem d'anar però seguim les banderes americanes, les barres i estrelles no ens poden fallar.



Welcome to the rodeo! Davant nostre una immensa carpa americana a sota de la qual suposem que els cowboys es reuneixen i mengen fritous de maiz.



Caminem 100 metres més i comença la desorientació. Creiem observar un parell de centenars llargs de pals elèctrics clavats a terra d'acord amb un perfecte patró cartesià. Seguim avançant. Sembla que a dalt dels pals hi ha gent. Avancem més. La gent penjada dels pals porta eines i un dorsal a l'esquena.



Sí senyor. No estem assistint a un rodeo convencional. Estem assistint a un World Linemen Rodeo, un concurs en el qual participen operaris elèctrics de tot el món. Guanya qui aconsegueix canviar una línia elèctrica amb el mínim temps possible. I el nostre viatge no ha fet més que començar.