Eleccions a USA
Porto unes quantes hores veient polítics americans fent declaracions, i uns quants mesos veient-los fer campanya. Tots ells tenen una característica en comú: són líders. Et miren decidits als ulls i et convencen de la seva capacitat prendre les decisions encertades per canviar allò que no funciona i emprendre nous projectes. És la cultura del lideratge la que ha fet gran els USA i la que els diferencia de la resta del món. També és la manca de lideratge del Bush la que ha fet que els republicans s'enfonsessin avui. Els americans no perdonen la manca de lideratge; celebren els encerts, perdonen els errors, però no toleren la indecisió. Si Bush hagués decidit enviar més tropes a l'Iraq, el seu partit hauria obtingut millors resultats. El que ningú li perdona és que cada dia morin més soldats i ell no faci absolutament res per canviar el curs dels esdeveniments.
A Massachusetts hi tenim des d'avui un nou líder, Deval Patrick, el primer governador negre de la història de l'estat que ha vençut la candidata republicana per més de 20 punts. Tots els representants de Massachusetts al congrés i tots els seus senadors són ara demòcrates.
Veient tot aquest vendaval de lideratge no puc deixar de pensar en Catalunya i en la grisor del seu nou president. Montilla no és el problema principal, el problema principal és que no hi hagi ningú millor en tot Catalunya --i Espanya- per dirigir el PSC.
posted by Xavi @ 9:56 PM
1 comments
1 Comments:
Estic força d'acord amb tu. Serà, potser, que a catalunya ens hem tornat tots una mica marietes o, potser, els que són més liders de tots els que es presenten no tenen prou categoria. Estem passant una època de grisor, on la societat en general està egeguda davant del televisor i ja li està be el que li donen. Jo sempre he pensat que els catalans sóm emprenedors, treballadors i honestos, però estic veien que en politica (i en moltes altres coses), aquests valors no tenen importància. La millor campanya per aquestes darreres eleccions ha estat la d'esquerra republicana. Sens dubte ha estat la més inteligent. Coneixedora de la seva mala gestió dels resultats que la varen portar a ser decisiva a la ètapa Maragall, va fer un discurs tranquil, sense atacs, sempre amb la defensa posada i defugint el cos a cos. Això si, sense aclarir en cap moment quina era la seva voluntat de pacte, sabent, com sabien que podien tornar a ser decisius. Quina honestedad té aquell que s'amaga per recollir tants vots com pot per a després fer-los servir en contra, como mínim de la meitat dels que te l'han donat?. Certament inteligent.
Post a Comment
<< Home