Friday, November 10, 2006

Incongruència

Avui m'ha arribat un email convocant una manifestació sota l'eslògan "per una vivenda digna pels joves". També deia alguna cosa com ara "no podemos volver a casa por navidad porque aún no nos hemos podido ir de casa".

És la Catalunya contradictòria d'aquests temps. Per una banda posem en qüestió la capacitat de governar dels nostres polítics. Per altra banda els demanem una vivenda, és més, els demanem una vivenda digna.

Si vols que l'estat et doni una casa -o t'ajudi a obtenir-ne una-, l'estat necessita més diners. I per tenir diners, necessita pujar els impostos. Si no t'agraden els polítics que tens, no els donis més poder ni més diners per gestionar. Si no t'agraden els polítics que tens, més val pagar menys impostos i demanar un préstec per llogar una vivenda fins que trobis una feina digna i la puguis pagar.

Si no confiem en els nostres polítics, si "tots són uns inútils", hem començar a prendre'ls les responsabilitats i assumir-les nosaltres mateixos.

2 Comments:

At 11:34 AM, Anonymous Anonymous said...

Xavier, xato, ho has d'entendre, es que ara manen els d'esquerres, i aquest són els que han de donar habitatge a la gent jove i gratis, perquè porten molt anys reclamant-ho.

Reflexió a l'estil Sala Martin: Saps el que ha fet el tripartit a la darrera legislatura en matèria d'urbanisme? ha fet una nova llei d'urbanisme que obliga a detinar el 30% del sòl de cada transformació de sòl urbanitzable a urbà per a habitatge públic amb la cessió del 10% d'aprofitament mig (aquest darrer paràmetre sempre a existit). La idea era generar més sòl per a habitatge protegit a preu taxat. Conceqüència: com que el preu taxat no permet construir i guanyar-te la vida com a promotor, aquests habitatges no es fan, i el 70% de la promoció que és lliure pel que fa al preu, paga el 30% del sòl que no s'edifica per no ser rendible. Resultat, s'han incrementat els preus dels habitatges. OLE!

 
At 3:06 AM, Blogger eva said...

Jo crec que el que es demana no és una casa, i gratis, i ràpid, sinó que els polítics emprenguin mesures per facilitar l'accés a les cases.
Això vol dir o bé adoptar mesures directes per a abaratir els preus (per exemple forçant que les cases buides s'omplin: posant més impostos a les cases buides), o bé actuar com a mediadors en lloguers, etc.
Això és feina dels polítics i de les administracions, i que siguin uns inútils no vol dir que ens haguem de resignar i optar per prendre nosaltres la responsabiliat.
Fins i tot si creus que la millor opció és demanar un crèdit per comprar-te una vivenda, també l'administració pot facilitar l'accés als crèdits per part dels joves actuant d'avaladors.

 

Post a Comment

<< Home