Política de govern, política pirotècnica
El meu amic rul és un dels personatges clarividents de la nostra centúria. Home de gran capacitat creativa i de metàfora fàcil, el rul va postular recentment -- si més no, jo ho vaig interpretar així- dues classes de política: la política de govern i la política pirotècnica. La política de govern consisteix en governar, la política pirotècnica consisteix en projectar focs artificials al cel i distreure el personal. Estem exposats majoritàriament a la política pirotècnica i això ens atrau. De fet, ens agrada molt més ficar cullerada en la darrera maragallada que discutir el punt 3.6.8-a (bis) del programa d'Iniciativa. Els catalans som així i la nostra classe polítca n'és un reflex.
Una societat civilitzada, però, hauria de tendir cap a la política de govern i deixar de banda progressivament la política pirotècnica. En aquest sentit diuen que el govern de de Montilla serà un pas endavant. No sé si ho diuen perquè Montilla no és aficionat als focs artificials, o bé perquè li fan llufa, però en qualsevol cas, sembla que de pirotècnia no en tindrem massa durant els propers temps. Així doncs, el 3p-2 pot ser més estable que el 3p-1 de Maragall --que tirava coets fins i tot dins de casa-. Aquest és un fet esperançador. També ho és el fet que el 3p-2 té més experiència i que en Carod no tornarà a anar a Perpinyà i podrà aportar el to nacionalista que li manca a Montilla. Per aquestes raons, no m'escandalitza el 3p-2, de la mateixa manera que no em va escandalitzar el 3p-1. Potser totes les raons per les quals no ens agrada el Montilla s'acabaran convertint en les raons per les quals la política catalana s'estabilitzarà durant els propers temps, és a dir, fins els propers focs artificials que arribaran com molt tard uns mesos abans de les eleccions generals.
posted by Xavi @ 7:29 PM
2 comments
2 Comments:
No puc compartir en cap cas el teu optimisme moderat que expreses. Aquest govern és un govern fet des de la rencunia i en contra del pais. Puc entendre que tot polític es presenta a unes eleccions amb la voluntat de manar, sigui per fer focs artificials o governar be. Però en aquest cas els motius d'en Carod per formar govern amb en Montilla són fonamentalment dos, un verbalitzat a la roda de premsa en prime time i l'altra obscura. L'expressada és la voluntat de format un nou tripartit perquè és la opció que no vol el PSOE (per tant ja estem governan en contra d'algú i no a favor del pais) i l'altra és l'odi permenent d'en Carod i la cúpula d'ERC a Mas i CiU, expressada no verbalment per molts dels membres de ERC (se'ls veu a la cara en cada acta públic). Per altra banda en Montilla va ser l'artifecs de la destitució d'ERC de l'anterior 3p-1, i ara no té més remei perquè el que vol en Montilla (més inclòs que ajudar als seus socis espanyols, del qual a format part del govern) és ser President de Catalunya. Ja se que és molt fàcil dir que no governaràs si no guanyes les eleccions sabent que les guanyaràs (Mas) però la vergonya aliena que tinc veient els veritables motius de la formació d'aquest 3p-2 em fan ser absolutament pesimiste.
Tan de bo m'equivoqui i les capacitat de bon gestò que acredita en Montilla siguien superiors a les motxilles d'ERC i IC.
Finalment, em preocupa que en Carod ara digui que ja no és hora de reivindicacions nacionals sinó de fer polítiques socials. Em perdor, però s'ha de tenir molta barra per dir això des d'un partit independentista. Ja em diràs tu com es pot defensar aquesta frase després d'haver dit que NO a un estatut que amb totes les mancances és millor que el que teniem. Quina barra.
Marc, estem d'acord, però jo penso que això en el que estem d'acord pertany fonamentalment a l'àmbit de la política pirotècnica, i no me'n vull preocupar. Potser és un raonament fred, però fes-te el càrreg que a New England tot és fred en aquestes èpoques...
Post a Comment
<< Home