Tuesday, November 21, 2006

Vermont

Després d’una tardor estranyament calorosa, el fred ha arribat, i sembla que ho ha fet amb un parell de collons. Aquesta ja és la meva tercera tardor als States, i cada any el fred ha aparegut de forma radical al voltant de Thanks Giving Day.

Thanks Giving Day és la celebració familiar més estesa als USA. Tenim 4 dies de festa, i tothom se’n torna a casa per menjar un gall d’indi en família. En un país en el qual ningú viu en el mateix estat en el que ha nascut, ja us podeu imaginar que el Thanks Giving Day weekend és el més viatjat de l’any, i un chollo per les companyies aèries. A Boston, els que no tenen família ni tradició americana, solen viatjar cap al Sud a la recerca de temperatures més humanes.

Inicialment, nosaltres teníem intenció de fer un viatget a Florida però vam cometre l’error de comentar-li al Quil·li i ens va convèncer que això d’anar al Sud és de covards i que ens en havíem d’anar al Nord. Així que demà el Quil·li arriba des de New York i demà passat ens en anem tots (amb la Julie i Galleguinho) cap a Vermont a passar uns dies.


Com és Vermont? Viam, fàcil:

1) Partiu de Catalunya.
2) Dividiu la seva població per deu.
3) Imagineu-vos que tot el paisatge català és com el Montseny.
4) Puntueu el paísatge amb uns quants millers de llargs dispersos.
5) Resteu 30 graus a la temperatura mitjana.

El que us queda és Vermont.

La Fuchini ha llogat un casalot enmig de la muntanya per un preu irrisori. El preu irrisori inclou un gall d’indi orgànic (no m’acabo d’imaginar un gall d’indi inorgànic, però aquí de tot el que és Natural se’n diu orgànic). I com que ens regalen un gall d’indi, la Julie ha decidit que ens cuinarà un típic àpat de Thanks Giving, tot i que ella es al·lèrgica a la majoria d’ingredients, incloent el gall d’indi). A part de menjar tenim pensat fer excursions, si el temps supera els 20 graus sota zero, sinó ens quedarem a casa a fer el pijicumba. Sinó potser ens arribem a Montreal per recordar que en aquest continent també hi ha civilització.


De tornarda, diumenge mateix, el Galleguinho i jo anirem a veure l'Arturo Sandoval a l'Scullers, per entrar una mica en calor.

1 Comments:

At 4:54 AM, Anonymous Anonymous said...

Això et passa perquè encara esteu a la ratlla del trenta. Quan arribeu a superar els quaranta, aprendreu les vistuds i plaers de ser covard. No t'has plantejat mai que covard pot arribar a ser una virtud?

 

Post a Comment

<< Home