The biggest loser, the biggest winner

Un dels nostres shows preferits de prime-time americà és “The biggest loser”. The biggest loser és un mena de Operació Triunfo en la qual els concursants, en comptes de competir per ser cantants famosos, competeixen per perdre pes. Són una dotzena d’obesos mòrbids tancats en un casa, sotmesos a una dieta estricta, i abocats a l’exercici físic amb disciplina militar. Arriben a perdre quantitats espantoses de pes, desenes de quilograms en pocs mesos. Trobo especialment vibrants els moments en els quals els productors veuen que l’audiència baixa i decideixen temptar els concursants amb dolços i menjars suculents per posar a prova la seva resistència mental. Un concurs com aquest seria impensable a Espanya, on s’acusaria la productora de fomentar l’anorèxia, però creieu-me que als USA l’anorèxia és el més petit dels problemes de salut pública.


Aquest cap de setmana llarg de Thanks Giving Day, en el nostre espectacular cottage de Williamstown (Vermont), ens hem trobat participant del concurs invertit. L’hem titulat “The biggest winner” i ha consistit en veure qui guanyava més pes en 4 dies. Dit així sona pràcticament immoral tenint en compte la fam que hi ha al món, però la realitat és que la nostra única pretensió era deixar que el nostre cos s’adaptés als suculents i alhora deliciosos plats que ens ha preparat la Julie. I amb l’il•lusió que li feia que ens els mengéssim, no li hem pogut dir que no.


El guanyador indiscutible del concurs ha estat el Quil•li, amb 4 kilos en 4 dies, seguit de prop pel galleguinho i jo amb 3 kilos, la Fucho amb 1 kilet i la Julie que s’ha quedat com estava. El metabolisme és cruel. Si jo mengés la mateixa quantitat de menjar que la Julie, m’engreixaria uns 5 kilos per setmana. En canvi ella en pesa 49.


A la foto de sobre podeu observar-hi un concursant no-identificat que descobreix amb plaer com de bona està la llet amb kellogs i Nestquick quan hi afegeixes nata.