Monday, May 01, 2006

It's fun to be at the YMCA?

Quan d’aquí uns dies publiqui les dades de l’evolució de la meva massa corporal, entendreu com he arribat a la situació surrealista que em disposo a descriure a continuació.

Hi ha tres llocs al món que exposen la baixesa humana en la seva màxima fastuositat, tres autèntics femers de la nostra societat: les presons, el Sutton, i les sales de màquines dels gimnasos. Fins ara havia visitat els dos primers -amb finalitats musicals, no patiu-. Ara m’he apuntat al tercer, ja sóc un home complert.

Dissabte passat vaig seguir els passos de la Fucho i la Julie, i em vaig apuntar a un gimnàs. M’hauria pogut apuntar a un gimnàs de pijos de Harvard, on si més no m’hauria pogut reconfortar veient que gent de la meva talla intel•lectual també es sotmet a tota mena de tortures físiques pseudo-voluntàries. Però no, ens hem hagut d’apuntar al gimnàs dels negres, al gimnàs del YMCA, que vol dir Young Men Christian Association. El YMCA és una mena de ONG que es dedica a treure els negres de les bandes i els posa a jugar bàsquet perquè tinguin alguna cosa més a fer que traficar amb drogues. I mentre ells juguen a bàsquet, jo faig ioga en una habitació del costat, envoltat de nenes mones que remenen el cul, suaument i lenta, seguint una successió d’instruccions incomprensibles - en anglès els noms de les postures iòguiques no té cap mena de relació amb la realitat, de fet, en castellà tampoc-.

Jo, que no només no sóc racista sinó que a més a més gaudeixo amb la companyia de gent de classes socials desafavorides, no vaig considerar que la majoria negra del YMCA hagués de representar cap limitació a l’hora de triar el gimnàs... fins que vaig descobrir que les dutxes eren comunitàries... VA-HOME-VA! ON VAN AMB AIXÒ ENTRE LES CAMES? No us ho podeu imaginar. Primer em pensava que hi havia una pista de salt amb perxa al gimnàs, però de seguida vaig adonar-me que no, que allò formava part del seu organisme! Entrar a la dutxa és una mena de cursa d’obstacles, has d’anar saltant tanques -o més aviat tranques...- per fer-te un espai sota el raig d’aigua. M’hauríeu de veure, em sento tan petit i tan femení enmig d’aquests magnífics exemplars de la raça humana... Sí, ho sé, jo també espero que siguin heterosexuals i homòfobs... sinó... cul contra la paret i a còrrer.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home