L'home més negre del món

Quan acabes indecentment tard la teva jornada laboral i et dirigeixes cap a la sortida de la Facultat de Harvard, tot és molt fosc. Bé, no tot. Sovint, si et fixes en el fons del passadís, pots albirar-hi una ratlla horitzontal de color blanc llampant. No és una llum d’emergència ni un fluorescent. És la dentadura del Pascal, el vigilant de seguretat nocturn. El Pascal és probablement l’home més negre del món. Cap de les seves cèl•lules ni de les cèl•lules de cap dels seus ancestres ha experimentat mai una mutació genètica que li canviés el pigment. En Pascal és un personatge entranyable d’origen haitià amb el qual estic iniciant una gran amistat. Sabeu què ens uneix?

Ens uneix el fet que Pascal és culé fins la medul•la dels seus ossos -negres-. Un bon dia estàvem xerrant i va descobrir que jo venia de Barcelona... des d’aquell dia no puc abandonar la facultat sense comentar els ets i uts de la plantilla blaugrana -que fingeixo conèixer, no cal dir-ho-. Us garanteixo que la sensació d’estar parlant del Laporta amb l’home més negre del món enmig de Boston a mitjanit és molt, molt estranya. Evidentment avui estava particularment exaltat davant de la classificació del Barça per la final de Paris i el seu somriure gairebé enlluernava. M’ha tingut mitja debatent les possibilitats de victòria a la Champions.

Així que ja veieu, després de la dissertació teològica diària a la que em sotmet l’Amiga, ara rebo un comentari de l’actualitat esportiva barcelonista per part de l’home més negre del món. És trist que em senti més atret per aquests personatges tan entranyables que pels arrogants investigadors Harvartians, no trobeu?