Com que la terra gira sobre sí mateixa amb un període d’uns 365 dies i com tenim deu dits a les mans, resulta que aquestes dates són assenyalades. Ja sabeu que aquesta mena de convencions em deixen més aviat fred, o potser tot plegat és una excusa per justificar que mai recordo els aniversaris de ningú (algú em podria dir quan és l’aniversari de la Fucho sense que ella se n’adoni?... òbviament no llegeix el meu blog...). En qualsevol cas, ja fa uns quants anys que puc dir que cada dia que passa sóc més feliç això i fa que els absurds aniversaris em facin content. És bonic veure com la teva vida es transforma cada dia que passa. Cada dia té una mica més de llum. Potser cal passar un temps a l’estranger per adonar-se’n...

La font inesgotable de saviesa que és el Tòfol m’ha fet arribar una frase sublim d’en Schopenhauer que m’ha fet pensar: “les persones tenen relacions socials perquè prefereixen suportar els altres que no pas a si mateixos”. A mi m’agradaria canviar el “suportar” per un “conèixer”. Quan miro enrera el meu primer terç de vida vull pensar que sabut suportar-me prou bé a mi mateix. Però tinc la certesa que els millors moments de la meva vida han vingut quan m’he permès suportar els altres...