Utah la nuit

La missió del congrés de Salt Lake City, a banda de revolucionar el món de la biofísica actual amb la meva espectacular recerca, era descobrir el vici a la capital dels Mormons. Per fer-ho vaig gaudir d’uns companys de viatge inigualablement qualificats per assolir aquesta gesta, la Maria, el Pere, i el Marc Vesícules (aparentment el nom li ve perquè es dedica a estudiar l’endocitosi en vesícules de peix torpedo... tot plegat finançat pels vostres impostos).



L’empresa va ser simple, com no podia ser d’altra manera amb un equip tan talentós. El segon dia del congrés vam descobrir el local on tota la púrria de Salt Lake City fa vida mentre els mormons són el temple. Un bar lúgubre, una barra buida puntejada per camioners tatuats i lesbianes, cervesa a preu d’aigua, música desequalitzada amb els baixos que feien tremolar l’estructura del temple, i... CENDRERS... qui m’havia de dir que a Salt Lake City hi trobaria un bar en el qual s’hi podia fumar (és el segon que trobo als USA)? Per fí havíem descobert on es reuneixen els residus humans de l’Amèrica profunda. I hi vam passar totes les nits de congrés que quedaven. Tenia un particularitat interessant. Els borratxos del Midwest, en comptes de entretenir-se amb ballarines de strip-tease estaven totalment absorbits per la final de patinatge artístic de les olimpíades... vaia monyarrons.

La gran troballa del viatge va ser sens dubte la cervesa que es bevia al local. El nom no té no té desperdici, gran homenatge a la tradició mormona: “POLYGAMY PORTER”. Perfecte. No us perdeu l’etiqueta i el subtítol. “Why have just one?”.




I així es va acabar el congrés amb mal de cap de tanta polygamy (això que veieu a darrera meu són pòsters científics...)