A qui convé un islam radical?

Hi ha una diferència essencial entre els polítics americans i els espanyols. Els polítics americans creuen en el seu país, els espanyols no. Perquè? Perquè els USA són una nació i Espanya no. Una conseqüència d’això és que els polítics americans fan polítiques a 25 anys vista i els espanyols, com a molt, a 4 anys vista.

Una d’aquestes polítiques americanes a 25 anys vista és la política exterior. Necessitava anar a la guerra el Bush per guanyar les eleccions? No. És cert que la guerra d’Iraq ha afavorit econòmicament els lobbies més poderosos del país, però crec que és clar que l’invasió de l’Iraq forma part d’una política imperialista a molt més llarga escala que 4 o 8 anys. En Bush ho va dir molt clar aquesta setmana: “Amèrica és addicta al petroli”. Els americans saben que el món del petroli trontollarà durant els propers decennis, a mesura que toqui al seu final. I no es poden permetre quedar fora de joc. La solució? Iraq, Afganistan, i els que vinguin... Però em sembla remarcable que aquesta política es mantingui de president a president per sobre de partidismes i ideologies. America first. I mentrestant nosaltres ens preocupem de demandar la Cope.

Tot això ho dic pensant en aquesta reacció radical en el món islàmic arran dels dibuixos de Mahoma. Les coses no passen perquè sí. A qui convé un Islam radical? Jo ho tinc força clar. Beneficia a la propaganda americana en suport al domini militar de l’orient mitjà. El raonament és d’una línia. La por és el motor de la societat americana (i Europea) i no hi ha res que faci més por que l’Islam radical. Pertant, aquesta nit molta gent s’adormirà amb la consciència més tranquil•la. “Potser sí que està bé el Bush enviï les nostres tropes a controlar aquests radicals”. És el vell truc del “tu cremes l’ambaixada dels meus amics i jo t’envaeixo el país”.