New York Times
Per mi, un dels fets més rellevants de la negociació de l'Estatut és la publicació d'aquesta editorial en el New York Times. Dic això tenint present que:
1) Mai havia llegit un atac dels editors del Times a un partit polític d'un país Europeu.
2) Aquest to no és l'habitual de les editorials d'aquest diari.
3) Al ZP no el poden veure ni en pintura ni els demòcrates ni als republicans.
Per tant, els ha de semblar molt gros tot el que està passant a Espanya per escriure això. Us imagineu un cap militar americà amenaçant al president d'Estats Units amb el suport del cap de l'oposició? Els editors del Times segur que no. Visca els països amb tradició democràtica.
Probablement s'ha emportat més crítiques el Rajoy en aquestes línies que elogis l'Ansar quan ens enviava a la guerra del Bush.
Editorial
Army Troglodytes in Spain
Published: January 24, 2006
It is a basic principle of democracy that army officers do not publicly challenge the legitimacy of elected governments or talk about marching their troops into the capital to overturn decisions of Parliament. Yet that is just what has happened twice this month in Spain, a country whose 20th-century history compels it to take such threats seriously, even when the chances of insubordinate words' leading to insubordinate actions seems quite unlikely.
The response of the center-left government of Prime Minister José Luis Rodríguez Zapatero has been appropriately firm, including the dismissal and arrest of one of the culprits, a senior army general. Regrettably, the center-right Popular Party, the main opposition group, seems more interested in making excuses for the officers than in defending the democratic order in which it has a vital stake.
Spain's swift and smooth passage to modern democracy after the death of Francisco Franco in 1975 makes it easy to forget the horrors of the civil war and the brutal dictatorship that preceded it. Those nightmares began when right-wing army officers rebelled against an elected left-wing government they considered to be illegitimate and too deferential to regional separatists.
Spanish society, Spanish politicians and, for the most part, Spanish military officers have come a long way from that era, moderating their views and deepening their commitment to democratic give-and-take. But the Popular Party has had a hard time getting over its electoral defeat nearly two years ago, days after the terrorist bombings of commuter trains in Madrid. It has never really accepted the democratic legitimacy of that vote. It is time for the Popular Party to move ahead. Spanish democracy needs and deserves vigorous bipartisan support.
2 Comments:
Inclús podria ser que el fet que els militars profereixin amenaces sobre possibles cops d'estat els sembla més gros als editors del Times que a ningú d'aquí. També això és tradició democràtica, suposo. Vull dir que aquí es va dir, ostres, l'ha dita grossa. Uns hi van veure una oportunitat de desgastar el govern una mica més obligant-lo a quadrar al soldadet en qüestió, uns altres hi van veure una oportunitat de fer més palesa la crispació que van cultivant dia a dia amb parsimònia, uns altres en van fer conyeta (i van acabar com van acabar, com l'Iu Forn...) però aquí no ha sigut (crec) la qüestió més rellevant de la negociació de l'Estatut. Aquí gairebé ens sembla normal.
Som un país de fireta, amb una democràcia de fireta. I un exemple més en vindria a ser el tema dels papers de Salamanca, retinguts des de fa una setmana a Madrid.
Això de "la definició de nació" i de que sigui diferent si és al preàmbul o a l'articulat no deixa de ser una cosa molt divertida, perquè, viam, les coses són el que són, no? en Màrius feia conyeta un dia dient que si el parlament valencià pot "legislar" sobre si el valencià i el català són o no la mateixa llengua, tot i que els lingüistes diguin una cosa o una altra, i si el fet que Catalunya sigui una nació o no, en comptes d'estudiar-ho els sociòlegs o politòlegs, s'arregla a cop de llei... doncs que podríem demanar si us plau que facin una llei perquè la gravetat sigui 10, que 9'8 és una tocada de collons.
Sobre la unitat d'espanya... doncs això, depèn de com s'entengui la unitat. Com que en el cas dels que diuen que l'estatut la trenca la unitat és la de "UNA, grande y tal", doncs em sembla que està tot dit.
Post a Comment
<< Home