Vaig arrassar

Filene’s Basement. Centre comercial pordiosero de nivell sub-galerias sub-corteinglés, conegut arreu del món per les seves rebaixes. El seu funcionament és el següent: inicialment la roba es marca amb la data en que s’ha posat a la venta. En general, es tracta de finals de sèrie de roba de primeres marques. Al cap de quinze dies, si ningú ha adquirit la roba, hi ha una rebaixa automàtica del 25%. Al cap d’un mes, la rebaixa és del 50%. Al cap d’un mes i mig, 75%. Al cap de dos mesos, es ven a canvi d’una donació a una entitat caritativa. Hi ha gent que hi va cada dia, a l’hora de dinar de la feina, per veure quina mercaderia nova hi han portat, o quines peces han passat el llindar temporal corresponent al següent nivell de rebaixes. A aquesta bacanal rebaixil cal afegir-hi les rebaixes habituals, com les de thanksgiving day. És un lloc de culte per gent de poca classe que vol aparentar classe. Es forren.

No vam ser early birds, més aviat vam ser afternoon birds. Només entrar al festí, tot es va difuminar excepte aquell objecte preciós: una caçadora de pell Calvin Klein. Preu original: 428$. Preu rebaixat a Filene’s Basement: 150$. Me l’emprovo, em miro al mirall, comprovo les tares i demano opinió a la Fucho. Veig com la seva mirada passa del desconcert inicial a la ràbia. Sí! Ho he tornat a fer, he tornat a trobar un xollo abans que ella. Això no ho soporta. I com que no ho soporta, decideix que toca endinsar-se en les profunditats del Filene’s Basement, allà on habita la saviesa. Es comença a emprovar tota mena d’indumentària compulsivament. Res. Cap mena de classe, cap mena de rebaixa, cap mena de xollo… És una perdedora.

I jo amb la meva caçadora… sóc el putu rei.