Els gordos (II)

Un bon dia la Fucho i jo vam començar a veure´ns gordos. A mi em començaven a caure els meus musculats pectorals. A ella el culet de Jenifer Lopez li començava a tendir cap al de la Roseane. Eren aquestes impressions reals? Eren una conseqüència psicològica de l’obesitat ambiental?

No vam poder mantenir el dubte ni un sol dia més. Vam anar al Mall, vam adquirir una balança i, aterrits, vam fer-ho. Jo pesava 65 kgs i ella 54.5 kgs. Només? Vam decidir assegurar-nos que la nostra balança no ens enganyava. El nostre amic David ens va portar la seva i vam fer una magnífica corba de calibració de 3 punts. Les dades eren certes. Respiració profunda.

Malgrat les bones notícies inicials, vam decidir mantenir un control estricte del nostre pes. Ara, tot i les critiques del nostre entorn, ens pesem cada dia i estudiem les dades amb mètodes d’anàlisi espectral avançat. Aquí teniu les dades dels primers dos mesos. La primera figura mostra l’evolució del pes en funció del temps. Observeu la disciplina monàstica que ens permet mantenir el pes constant (ara la Fucho s’ha confiat i torna a menjar patates, ja veurem com aquest fet afecta les dades). El segon gràfic indica l’evolució del BMI (veure post anterior per definció). Noteu que els dos ens trobem en ple estat de salut tot i que les nostres franges de risc més properes són diferents. És força interessant la correlació en l’evolució temporal dels nostres BMIs. Quan un puja l’altre també, i quan un baixa l’altre també. Això és un signe de la bona salut de la nostra relació. Crec que el coeficient de correlació del BMI d’una família podria esdevenir un bon índex objectiu de l’estat d’una relació... però els psicòlegs haurien d’aprendre matemàtiques. Tinc l’esperança que a mesura que el temps avanci, podré observar un pic als 7 dies de la transformada de Fourier d’aquests senyals. De moment, hi ha massa soroll. Seguirem informant a mesura que el nombre de dades ens permeti fer tests estadístics amb resultats significatius.