... però he llegit molt sobre el tema

Els comentaris que em vau fer al darrer post (thanks!) m’han portat a fer-me la següent pregunta: el fet que hi hagi pobres al món és una conseqüència de que hi hagi rics?

Jo, que d’economia en sé un colló, crec que no. Una societat de consum en la qual ningú sigui pobre és viable. És més, em sembla que és l'únic camí per eliminar la pobresa del món. No és que hi hagi una pila de diners que ens haguem de repartir entre tots: la riquesa no només es reparteix, també -sobretot- es CREA.

Amb això no estic dient que el nostre model de societat de consum sigui el que permetrà l’eliminació de la pobresa al món. No ho és, perquè no garanteix la llibertat d’oportunitats, que és l’element essencial de l’economia lliberal. No cal anar al tercer món adonar-se d’aquesta injustícia. Dins dels mateixos EEUU és ben clar que els ciutadans no tenen igualtat d’oportunitats: quants negres poden pagar els 50000 dollars anuals que val la matrícula de la facultat de medicina de Harvard?

Què cal fer per ajudar als paísos pobres a créixer econòmicament? De les propostes que he sentit pels puestus, la més important em sembla que és permetre que aquests països puguin exportar productes agrícoles lliurement. Sembla ser que això no és possible perquè els països rics apliquem barreres proteccionistes bestials a qualsevol producte agrícola estranger (i la pressió de lobbies com els dels pagesos semblen jugar-hi un paper primari).

Què us sembla?