Culpable?

Creieu que George Bush té cap part de culpa en tot el que passat amb l’huracà Katrina? Jo crec que no. M’explico.

Li ha faltat previsió? Sí, tota. Li ha faltat reacció? També tota. Si a New Orleans només hi visquessin blancs, la reacció hauria estat més ràpida? Sí. Però aquests problemes haguessin estat els mateixos si hagués governat Clinton, Reagan, Kenedy or Roosevelt, perquè són inherents a la societat americana. El problema no està en el president, ni en l’alcalde, ni en la governadora, sinó en la mentalitat del país. Anem per parts:

1- Els americans no són previsors. Per exemple, no estalvien. Estan tots endeutats i no els importa el que passarà demà passat. És la terra de la immediatesa. Si no els surten el números amb una targeta de crèdit, en demanen una altra per pagar els deutes de la primera. Si un pont està a punt de caure ningú el vindrà a arreglar. S’esperaran que caigui i aleshores construiran el pont més gran de la història. Amb aquesta mentalitat, qui s’havia de parar a pensar en les barreres de protecció de New Orleans?

2- Els americans són individualistes. En quina mentalitat americana hi cap la possibilitat estructurar una evacuació massiva i organitzada de la ciutat? Res, de res. Que cadascú agafi el seu cotxe i s’en vagi on pugui. I si no té cotxe? Que s’espavili com pugui per apilonar-se al Dome. I si no s’espavila i és queda a casa? Aleshores és un perdedor. Només els perdedors s’ofeguen. Passa el mateix en qualsevol àmbit de la vida americana. O guanyes o perds. Si tens una barca flotes, i si no t’ofegues. Amb tot, ells aconsegueixen donar-hi un enfoc de dignitat moral. Ho anomenen American dream. “Tot depèn de tu”. Tot un ideal de llibertat. De fet per alguns, fins i tot per la majoria, funciona prou bé.

3- Sobre el racisme, extès i assumit per blancs i negres, ja us en parlaré un altre dia perquè el tema té molta tela.