Bush és el millor

Heu llegit el que us deia en l’anterior post? Oblideu-ho. Un cop més vaig cometre l’error d’intentar entendre els USA amb la meva mirada europea. La mentalitat americana està molt més allunyada de la nostra del que ens pensem. El fenomen Bush n’és un exemple perfectament incomprensible. Aquest vespre, el president ha fet una intervenció televisada excepcional -aquest cop m’ho he mirat amb mentalitat americana-. Bush es mou com un peix a l’aigua al capdavant d’aquest país. No crec que ni ell ni el que li escriu els discursos sàpiga com s’ho fa, però la realitat és que encaixa perfectament com a líder dels USA. Després d’un minut de crítica durant la qual ha assumit tota la responsabilitat, Bush ha plantejat durant 20 minuts el pla de reconstrucció amb el punt exacte de grandiloqüència i espiritualitat que volien escoltar els americans: “This will be one the greatest reconstructions the world has ever seen. May God bless America”. Després de la intervenció, diverses cadenes de televisió entrevistaven els pobres negres exiliats a l’astrodome de Texas, tot demanant-los la opinió sobre el discurs de Bush. Estaven encantats, se l’havien cregut, li feien confiança, no li retreien res. Un cop més se n’ha sortit? Tornarà a pujar la seva popularitat de la mateixa forma que ho va fer després de l’11 de setembre? Ningú li preguntarà perquè el preu del petroli segueix disparat quan tots els oleoductes del país ja s’han recuperat?