On és l’enemic, Mr. Bush?

Si una cosa ha quedat ben clara del govern de Bush és que els seus estrategs polítics i els seus assessors d’imatge són brillants. Però aquests dies Karl Rove i els seus homes de confiança afronten probablement la situació més difícil de tot el seu mandat.

El desastre de New Orleans no és pas la primera situació en que Bush mostra la seva manca de previsió. Només cal recordar que durant les seves llargues vacances al ranxo de Texas l’agost de 2001, la CIA va avisar repetidament Bush que Bin Laden planejava un atac imminent en territori americà. Tampoc és la primera que Bush reacciona amb màxima ineficàcia davant el desastre. Recordeu aquells minuts que Bush va romandre com un estaquirot a Florida escoltant com uns nens li llegien còmics mentre s’enfonsaven les torres bessones? O com l’únic avió que va volar el 12 de setembre de 2001 a tots els USA era l’avió que s’emportava la família Bin Laden de retorn cap Aràbia Saudí?

Però Bush sempre se n’acaba sortint com indica el seu índex de popularitat rècord després dels atemptats del 9/11. Perquè? La tàctica és tan clara com vella: capgirar la situació, defensar-se atacant. És així com els presidents americans, i no només Bush, han regulat els seus índexs de popularitat al llarg dels temps. Els humans tenim un instint natural agressiu, ens agrada atacar, ens sentim forts i segurs quan ataquem. Els americans no en són una excepció, atacar forma part de la seva identitat i quan el seu líder ataca, no poden evitar identificar-s’hi i donar-li suport entusiasta. Això és el que va cercar Bush -i el seu govern encara s’hi sosté- per sobreviure al 9/11: declarar la guerra contra terror. També ho va fer Clinton per sobreviure a l’afer Lewinsky (recordeu aquells atacs americans al Sudan i Afganistan, on entre altres coses l’exèrcit americà va destruir una de les poques fàbriques de productes farmacèutics de Sudan?).

Aquest cop tot sembla repetir-se: manca de previsió, reacció ineficaç, milers de morts... però hi ha una diferència essencial: no hi ha enemic a qui atacar. A qui declararà la guerra aquest cop Mr. Bush? Als núvols? A l’aigua? Al vent?