Rita, Red Sox i elefants assassins

Porto una bona estona fent zapping entre tres canals de televisió: l’ABC, el WB i el National Geographic Channel. A l’ABC el programa es diu “Rita, State of Emergency”. A la WB fan el partit dels Red Sox. Al National Geographic un reportatge interessantíssim: “The Dark side of the elephants”. Mentre faig zapping m'imagino com un americà més, amb la meva birra a la ma dreta i el mando a l’esquerra.

En un canal veig l’èxode més gran de la història recent dels EUA, dos milions de persones aturades a la carretera sense gasolina ni aigua esperant que la tempesta no els atrapi abans d’arribar a un refugi. En un altre veig els Red Sox, intentant com cada temporada superar els New York Yankies i classificar-se pels playoffs. Al tercer canal hi veig uns elefants assassins del nord est de l’Índia que ataquen humans sense pietat. Passo d’un canal a l’altre a cada interrupció publicitària, cada menys de 5 minuts. Al cap d'una hora me n’adono que el to dels periodistes és el mateix i el nivell d’emotivitat que transmeten també. L’amenaça hi és omnipresent. És esfereïdor com la televisió et pot arribar a manipular les emocions i el sentit de la realitat: de sobte em sento igual de proper de l’indi amenaçat per la bèstia grisa, del batejador dels Red Sox amenaçat pels Yankies i de la negra gorda que ho ha perdut amb la Katrina i fuig desesperda de l’amenaçant Rita.

Quan sigui gran no tindré tele.