Sobre teories científiques...

Un aspecte fonamental de la ciència que no s’explica durant la carrera és el següent: no es pot demostrar que una teoria científica és certa, només es pot demostrar que és falsa. Per exemple, ningú pot demostrar que la teoria general de la relativitat és certa, però potser algun dia algú farà un experiment que demostri que és falsa, o si més no, incompleta.

Avui m’he convençut que els meus experiments d’aquests darrers mesos demostren que la teoria que va fer famós al meu jefe és falsa. Fa uns deu anys, el Jeff (el meu jefe) va postular una teoria anomenada “perturbed equilibrium of myosin binding”. Segons aquesta teoria, basada en uns experiments força simples, va proposar que una molècula anomenada miosina de la musculatura llisa de la ia aèria es troba en equilibri dinàmic, en contra de la visió estàtica que s’havia tingut fins aquell moment. El més important de la teoria és que proposa un mecanisme pel qual aquest equilibri es trenca en malalts asmàtics. I es va fer famós i ric.

Uns quants anys més tard, he reproduït els experiments que ell va fer, però a nivell cel•lular i amb la nanocosa que vaig dissenyar durant la meva tesi. Al cap d’un any d’experiments ens hem convençut que l’equilibri de la miosina juga un paper molt menor al que tothom pensava. Sembla que hem refutat la teoria (no us penseu que tinc l’ego més amunt que de costum, més aviat al contrari. A Harvard sempre et sents petit).

La reacció del Jeff a tota aquesta història m’ha mostrat la diferència entre un catedràtic de Harvad i la resta del món mundial. Em va dir: “Sí, téns raó, la teoria sembla ser falsa... i què?”. El punt essencial del seu pensament és el següent: “És més important trobar una resposta errònia a una pregunta encertada, que la resposta encertada a una pregunta errònia”. I ben mirat té tota la raó. La majoria de científics ens passem el dia fent experiments extremadament precisos, amb tecnologia avançada, estadística robusta i moltes hores de feina. Però, realment estem intentant respondre a una pregunta important? En canvi una minoria de visionaris, com el Jeff, saben quina és la pregunta important abans que ningú i fins i tot proposen una resposta... Potser s’equivoquen, i què? El mèrit no és tant del que troba la resposta encertada, sinó del que formula la pregunta encertada. "We gotta change the way people think"...