Emocions canines
Avui ha estat un dia de profunda emoció a Massachusetts. L’estat ha decidit acollir alguns gossos que s'han quedat homeless per causa del pas de l’huracà Katrina. Avui arribaven i eren rebuts amb un esclat de joia per part del seus nous propietaris. Les notícies n’anaven plenes.
Avui també he llegit que les ventes anuals en productes per animals de comanyia als Estats Units és quatre vegades més gran que el valor total de la producció d’Etiòpia.
I què? El problema no és que hi hagi rics que consumeixin (consumim), sinó que hi hagi pobres que no poden consumir.
posted by Xavi @ 8:49 PM
2 comments
2 Comments:
Hola,
ho sento però no puc estar d'acord amb tu gens ni mica: sí que és un problema que uns quants rics consumim de manera desenfrenada (i em sembla que consumir en productes per a animals domèstics més que el PIB d'Etiopia és un consum desenfrenat...).
És un problema perquè agreuja el desequilibri: on, qui i en quines condicions es produeixen aquestes joguinetes de gossos (Made in China,etc).
És un problema de consum de recursos naturals, energia, aigua, sòls (sovint dels països del Sud) que es destinen a produir coses "inútils" per als compradors del nord.
El problema no és que alguns no puguin consumir i altres sí. El problema és que mentre els consumidors del nord consumeixin més i més, a ningú li preocupa que el Sud no consumeixi, ni tan sols els productes de primera necessitat.
Hi Treps, vaig seguint les teves reflexions...algunes força interessants...segueix amb el teu blog. Petons i abraçades per tu i la Reich!!!
ktur
Post a Comment
<< Home