Squishy physics and pizza

Un dels problemes oberts més rellevants de la ciència actual és la física la matèria tova. Dins d’aquest classe de materials s’hi inclouen elements força diversos i moooolt tous com ara la salsa de tomàtec, la vinegreta, la pasta de dents, l’espuma d’afeitar, alguns xampús, cremes solars... i potser les cèl•lules. Tots aquests materials ténen una característica en comú: mai arriben a l’equilibri termodinàmic, si més no, hi tendeixen tan lentament que mai s’ha pogut mesurar que hi arribin. Encara que sembli mentida, les freaks que estudien (estudiem) aquestes coses reben molta pasta de la indústria, perquè hi ha forces empreses interessades en fer millors xampús, cremes d’afeitar, pastes de dents, etc.

“Casualment”, un bon grapat dels experts més experts en la física de la matèria tova està a Boston, i el capo absolut és un catedràtic de Harvard anomenat Weitz. Un bon dia, l’home va decidir començar a organitzar una sèrie de xerrades-debats els dimecres a la nit, anomenades “Squishy physics and pizza”. Bàsicament són reunions de culte, on la crême de la crême de la del món físic mundial es reuneix clandestinament per discutir sobre temes totalment inabordables per una ment relativament normal. Tot plegat acompanyat de pizza para todos. El lloc? El flamant nou edifici de la facultat de física de Harvard, finançat essencialment per mister Bill Gates.

Avui hi he anat. El tema: dinàmica d’espumes. Ha estat impressionant. Un d’aquells moments en els quals tens claríssim que et trobes envoltat d’un dels extrems de la classe humana.