White-out

Blackout: se’n va la llum i no es veu res perquè tot és negre. White-out: no para de nevar i no es veu res perquè tot és blanc. Això darrer, és el que va passar divendres, la primera de les temudes snowstorms. És com una tempesta d’aquestes d’estiu al Maresme, però amb neu i vents que arriben a velocitats característiques d’huracans. No patiu, la nostra caseta de fusta de Jamaica Plain va aguantar com si res (vaia tela el que va batejar el nostre barri amb el nom de Jamaica, deuria anar molt molt fumat). És al•lucinant com aquesta ciutat està preparada per seguir funcionant amb normalitat en aquestes condicions. Durant la tempesta, 200 màquines de treure neu sincronitzades per GPS s’encarreguen d’impedir que els carrers es bloquegin... pim pam... aquí no ha pasado nada.

L’endemà, dissabte, tinc classe de trombó a les 9 i em llevo a quarts de 7 per sortir a fer fotos. Temperatura interior de la casa: 11ºC (la calefacció és de covards). L'exterior no la vull ni saber. Descobreixo que se’ns han gelat els vidres.



Després descobreixo amb alegria que el nostre amic de color (els negres són molt negres quan caminen per la neu) ja s’ha encarregat de desbloquejar l’entrada de casa (ja em veia amb la pala i el trombó).



Això no és la Molina. Aquest és el nostre camí habitual cap al metro.



Ja el tenim aquí, segon hivern a New-England. És ridícul. Per sort, entre tempesta i tempesta, els dies són força assoleiats...