Pixar pel cul

Feia temps que amb l’inefable Fabs ens mig enreiem d’un llibre de ioga en el qual l’autor suggeria una successió d’exercicis per purificar tot el sistema digestiu dels residus alimentaris acumulats al llarg del temps. El protocol consistia en ingerir uns quants gots d’aigua salada i, simultàniament, perpetrar una successió de postures iòguiques que guiaven el líquid a través del sistema digestiu i conduïen els residus fins al forat de sortida. En el punt culminant del text l’autor afirmava: “Se debe seguir este procedimiento hasta que el líquido salga por el ano tan límpio como entra por la boca”. Vam arribar a plantejar-nos la possibilitat de dur a terme aquest exercici purificador però, lamentablement, a la nostra casa del carrer Bonavista només hi teníem un WC, i ens temíem necessitar-ne un de més.

I d’això vam anar-ne rient fins el dia que em van fer la colonoscòpia, terme mèdic que indica fotre’t un tubu pel cul amb una càmera, una llanterna i una font d’aire a la punta. Clar, per poder visualitzar els budells, el budells han d’estar nets, així que et recepten un ultralaxant per netejar els intestins 24 hores abans de la prova. El laxant és literalment aigua amb sal i poca cosa més (plagi del ioga). La pressió osmòtica elimina tota mena d’absorció intestinal i genera una força entròpica que ho tira tot cap avall (l’osmosi és una conseqüència directa del segon principi de la termodinàmica, així que cap novetat, tot es redueix en cagar-te per l’entropia, cosa que ja fa anys que ens passa als físics). Resultat, després de sis hores de seure al labavo, l’aigua surt tant neta com entra. Sí, sí, deixes de pixar pel conducte habitual i ho deixes anar tot pel cul. És com si t’anessis a tirar un pet, però en comptes d’aire en surt aigua. El cert és que no és gaire molest, i que després d’unes hores es sents molt tranquil i lleuger. Quan torni, em veig capaç de guiar una sessió iògica purificadora, però haurem de prendre una sèrie de precaucions higièniques perquè dubto que l’esfínter aguanti certes postures en aquestes condicions. S’admenten adhesions des de JA!

La colonòscopia sense anestèsia va resultar anecdòtica, tant pel resultat com pel poc dolor produït. L’entrada del tubu no em va provocar ni dolor ni plaer. Només ho vaig passar una mica malament quan insuflaven aire per inflar el budell i veure-hi més clar, això feia una mica de mal, una mena de gasos intensos i localitzats. Tot bé, intestinalment va resultar que no sóc menys anormal que la majoria.