Why we fight?

Avui he salvat la tarda del diumenge en una sala de cine independent de la ciutat més “rojilla” dels USA: Cambridge, Massachussets. He anat a veure un documental que es pregunta perquè TOTS els presidents dels Estats Units des de Eisenhower han emprès guerres fora del seu territori. El documental es titula “Why we fight” i no diu massa coses que no sapiguem, però veure’l envoltat de ianquis menjant crispetes amb mantega i insultant el seu president cada cop que apareix en pantalla no té preu. “Liar!”, cridaven cada cop que apareixien el Bush o el Cheney a la pantalla.

Comença amb uns comentaris de l’Eisenhower quan abandonava la presidència dels USA: “Hem creat una indústria militar sense precedent. No vull ni imaginar què passaria si aquesta indústria estigués en mans de qualsevol president que no tingués com a mínim la meva experiència militar”. I tota la resta de la pel•lícula explica com va passar tot allò que Eisenhower no volia ni imaginar.

Algunes dades interessants que recordo: la indústria de guerra americana va augmentar els seus beneficis un 25% l’any passat (recordem que el vice-president dels Estats Units era el president de la principal d’aquestes empreses abans de ser escollit, però ara ja no hi té cap mena de relació. Clar). Els USA estan construint 14 bases militars permanents a l’Iraq (alguns americans encara es pregunten perquè el pentàgon no tenia un bon pla per abandonar l’Iraq després d’alliberar-lo... potser el pla era no abandonar-lo?). Dels 50 atacs amb bombes de precisió que van tenir lloc durant els 6 mesos següents a la invasió de l’Iraq, ni un sol va encertar el seu objectiu (danys colaterals mínims?). El moment culminant del documental és l’escena en la qual el Saddam Hussein i en Donald Rumsfeld es troben amigablement a Bagdad per “resoldre els problemes de l’Orient mitjà” (1983). Durant aquells temps en Saddam es dedicava a “gasificar” Kurds i utilitzar armes químiques contra soldats Iranians, però això no semblava preocupar en Reagan. “Of course we know they have weapons of mass-destruction! We have the receipts.” - ironitzava un comentarista.

La conclusió de la pel•lícula és que el pentàgon està enganyant al poble americà en una guerra que segueix un guió escrit molt abans dels atemptats del 11 de setembre. Els americans de mica en mica se n’adonen que ja no es lluita pel somni americà de prosperitat i democràcia. Només els ha costat 50 anys. Potser els atemptats de les torres bessones els han obligat a plantejar-se una pregunta que mai s’havien plantejat: “Why they hate us?”.