Més Utah

Per comprendre l’existència en el món d’un lloc com Salt Lake City cal entendre el seu origen.


La història dels mormons no és precisament la d’un col•lectiu estimat pels seus veïns. Allà on anaven els feien fora a patades (no m’estranya si tenien tantes dones). Heus aquí que, cansat de fugir amunt i avall, el profeta va prendre una sàvia decisió: anar a un viure en un lloc on la supervivència fos pràcticament impossible. Així ningú els faria fora. Van iniciar un dels èxodes més grans de la història d’Amèrica. Van recórrer més de 3000 quilòmetres cap a l’oest, fins que van trobar la plana del Salt Lake enmig de les Muntanyes rocalloses. Només veure-la, el profeta va dir. “Aquest és el lloc. Tingueu fe deixebles meus, amb tota veritat us dic que algun dia 7000 biofísics vindran a celebrar el nostre territori”. I va fer construir aquest magnífic centre de congressos.


Ara imagineu-vos la Cerdanya, molt més ampla, molt més alta i en comptes de prats i boscos un desert. Buenu, doncs Salt Lake city (a 1370 metres d’alçada) és com Puigcerdà. Com que tenien tot el lloc del món van decidir que els carrers tindrien un mínim de 8 carrils. Segons els autòctons, els van fer tan amples perquè les caravanes de l’oest poguessin girar sense problemes. Així que a Utah no hi ha embussos. De fet, a Utah no hi ha res.


Imagineu-vos com de desert és el centre de la ciutat, que per creuar els carrers has d’agafar una banderola taronja perquè els cotxes et vegin i no se t’enduguin per davant en condicions de mala visibilitat (el de sota és el Pere fent una demostració, NO ÉS CONYA!).


A per cert, de camí a l’aeroport vaig conèixer un mormó iugoslau que em va explicar que a Utah hi ha un equip de futbol (futbol del nostre). Sabeu com es diu? el REAL SALT LAKE!!! ja us podeu imaginar en honor a qui... quin desastre...