Thursday, February 16, 2006

Tortura

Les paraules “Abu Gharib” no existeixen en els mitjans de comunicació americans. Aquests dies cap portada americana duia ni una sola ratlla sobre les noves imatges de tortura. Només quan buscaves amb detall podies desenterrar la notícia. Guantánamo tampoc existeix. En canvi, tenim habituals declaracions de ciutadans iraquís expressant -en anglès- el seu agraïment als militars americans, atemptats palestins contra Israel -els camps de refugiats palestins tampoc existeixen-, els crims contra la humanitat per part del règim castrista. Chomsky deia que USA és el país amb més llibertat d’expressió però també el més adoctrinat. Tots els informes d’Amnistia Internacional o de la ONU són essencialment ignorats per part de la oponió pública. Els USA torturen, i tot el món ho sap menys els seu ciutadans.

Per altra banda també és paradoxal aquest antiamericanisme que es respira en els mitjans de comunicació espanyols. No parem de llegir com els USA violen els drets humans, però ningú es dedica a publicar el que passa en els interrogatoris als detinguts relacionats amb terrorisme a Espanya. El fet que ha Espanya s’hi tortura és tan evident com el fet que a Guantánamo s’hi tortura. Només cal regirar els informes de Human Rights Watch. Perquè ens preocupen més els detinguts Talibans que els Vascos? Ens els creiem més?

3 Comments:

At 6:57 AM, Anonymous Anonymous said...

Be, ben mirat la tàctica no és del tot dolenta. Jo crec que a Catalunya li aniria be no publicar ni sentir res del que es diu a la resta d'espanya sobre el català o l'estatut. Seriem molt més feliços. De fet em sembla que hi ha qui practica la tancada d'orelles a les noticies i crec que tu el coneixes. Sense anar més lluny, amb la història del TDT resulta que hi ha unes TVs que sembla que són del Pedro J o de qualsevol fatxa d'aquests en la que dimecres de matinada vaig assitir a una tertula anticatalana i anticatalà, en la que un animal (per ser suau) va dir que a Catalunya et suspenen les tesis doctorals si són escrites en espanyol. Per tant, com a mínim a tu que la vas escriure en anglès t'havien d'haver tancat a la presó. Clarament la societat feliç és aquella que només veu alló que el fa feliç, es igual si és veritat.

 
At 6:58 AM, Anonymous Anonymous said...

L'anterior comentari és meu

 
At 12:06 PM, Blogger eva said...

Estic d'acord amb el Marc.
Si acceptes que al teu país es tortura vol dir que o fas alguna cosa o ets còmplice de la tortura. Ser còmplice de la tortura no mola, i fer alguna cosa és complicat. Millor seguir pensant que al teu país no es tortura. Ara, acceptar que a l'Irak, a Guantanamo, a USA, o a França es tortura ja és tota una altra cosa!
Ara, és el mateix amb la contaminació radioactiva a Flix, amb el compliment del protocol de Kioto, o amb qualsevol altre problemón que no et vegis capaç de solucionar: més val fer-se el suec.

 

Post a Comment

<< Home