Prime Time

Avui parlarem d’una de les tortures més habituals del prime-time americà: el judici del Saddam Hussein. No hi ha setmana que no tinguem la nostra dosi “que bons que som carregant-nos aquest bàrbar”. Jo crec que ja no es preocupen ni de actualitzar les imatges. Sempre passen les mateixes, aquelles en les quals apareix cridant al jutge amb cara de boig...


Cal tenir present que aquest país ha d’exorcitar molts militars morts, així que els perdono la manipulació mediàtica que, en el fons, és molt menor que la que tenim a Espanya.

Us heu preguntat mai de què acusen al Saddam? Suposo que la majoria no ho heu fet, com jo. El deuen acusar de ser dolent, i deu ser fàcil de demostrar, perquè és molt dolent: qualsevol conspiració, tortura, assassinat, invasió recent hauria de ser suficient per tallar-li el coll. De fet, suposo que l’acusen d’allò que va portar el trio de les Azores a envair el seu país fa un parell d’anys... Doncs no, no el jutgen per res recent, el jutgen per la matança de Dujail. Això va passar l’any 1982. Com a resposta a un intent d’assassinat, en Saddam (perquè a tots els dictadors se’ls recorda pel cognom i en canvi al Saddam se’l recorda pel nom?) va ordenar matar 150 homes, torturar-ne 1500, carregar-se la ciutat i reconstruir-la en poc temps. Res comparat a les atrocitats patrocinades per l’administració Reagan a Nicaragua durant aquelles èpoques, però Déu n’hi do.

Però, si el jutgen per la matança de Dujail, perquè les tropes americanes no van envaïr Iraq l’any 1982 i capturar-lo? Quina va ser la reacció dels USA en aquell moment? hummmm... (aquí us heu d’imaginar en Treps visitant els anals de la història...). Essencialment es va premiar al Saddam. L’any 1982, els USA van esborrar l’Iraq de la llista negra de països que donaven suport al terrorisme Islàmic i va començar a vendre-li armes i a oferir-li intel•ligència. El desembre de 1983, Donald Rumsfeld -incombustible- va visitar el país i va protagonitzar la famosa encaixada de mans amb Saddam Hussein.



Van parlar de com, en aquells mateixos dies, l’Iraq estava utilitzant massivament armes químiques contra l’Iran? No ho crec, més aviat van parlar de negocis. Al cap de poc temps, els USA van vendre més de 100 helicòpters militars a l’Iraq. I sorprenentment, uns anys més tard (1988), en Saddam va utilitzar aquests mateixos helicòpters per gasificar la població kurda. Sembla que això va motivar el senat americà a prohibir l’enviament de tecnologia americana a l’Iraq. Però la Casa Blanca va vetar la iniciativa.


Clar que el Saddam posa cara de boig i crida al jutge, no deu entendre res. Hi ha un acudit pel país que diu així: “Perquè la CIA estava convençuda que el Saddam tenia armes de destrucció massiva? Resposta: perquè tenia les factures”. Un altre acudit diu que en comptes de jutjar al Saddam, seria molt més fàcil enviar-lo a caçar amb el Dick Cheney...