Immortalitat
Sou conscients que vivim a prop del moment més important de la història de la vida? La fi de la mort. Potser nosaltres no ho veurem mai, potser sí... però ben aviat la ciència vencerà la mort. De fet, tenim el privilegi de ser una de les darreres generacions d’humans que moriran de vells. Obtenir vida eterna serà molt més senzill del que mai havíem pensat, tant senzill com aconseguir regenerar qualsevol teixit del cos humà, i per sobre de tots, el cervell. Cèl·lules mare? Nanotecnologia? Quan trigarem a aconseguir-ho? 50, 100, 200 anys? És aquí mateix. Els nostres nets ja no moriran de vells.
Us podeu imaginar quina revolució representarà l’acabament de la mort? Com canviaran els codis morals? Seguirem tenint fills? I religió? Què en farem de la pena de mort? I què passarà quan només els més rics es puguin permetre l’eternitat?
posted by Xavi @ 8:38 PM
4 comments
4 Comments:
Xavi, quin mal rollo de bon matí...
Això em sona a ciència ficció. Tu creus que és així realment? n'hi ha prou amb regenerar teixits?
En tot cas són reflexions interessants. Hi pensaré.
Fa poc llegir Holy Fire, de Bruce Sterling, que anava exactament d'això... no te l'hauràs llegit per casualitat? :) (1, 2, 3)
Em semblen molt interessants les conseqüencies econòmiques i socials que es plantegen al llibre. Sobretot el domini polític i econòmic per part de les èlits cavernícoles i vellíssimes-rejuvenides, que condemnen els "joves de debò" a una marginalitat tremenda, vivint pràcticament de la "caritat del sistema"
I mira per on, precisament aquests dies no parem de llegir que la joventut només es dedica a fer botellón, no té ideals, ni ganes de treballar, és inculta, grossera, violenta, etc... Mentre a les pàgines d'internacional veiem els francesos protestant contra la creixent opressió econòmica (contractes de pràctiques eternitzables, passanties, precarietat), a les d'economia de la puta bombolla immobiliària i tal...
I el Berlusconi, el clan Bush i companyia dirigint el món...
No, no he llegit cap llibre d'aquests. Suposo que hi deuen haver milers de llibres de ciència ficció sobre el tema.
El que em sembla important és que aquesta ciència ficció aviat passarà a ser ciència a seques. Parlem-ne d'aquí 50 anys...
No se si no vull morir. La vida pot ser molt interessant però no se si cal que sigui eterna. Segurament el que passarà és "El mundo feliz" però sense fabricar més nens. Hi haurà la societat convencional i els que seguiran follant i tenint fills situats a l'exterior de tot. Quin horror. M'estic tornat eco, jo que soc tant de dretes.
Post a Comment
<< Home