Dia D

Demà és un dels dies més importants del meu postdoc. Finalment he de presentar la meva recerca davant de totes les bèsties pardes del departament, que esperen amb les urpes afilades l'arribada del dimarts al matí. En general, la reacció de les bèsties és força comprensiva amb els joves investigadors però sempre n'hi ha alguna o altra que periòdicament ha de demostrar que és més llesta que ningú intentant destrossar al pobre xerrador. A mi em feia molta il·lusió que arribés aquest dia, no sempre téns la oportunitat de xerrar davant d'aquestes eminències...

Normalment la gent dedica tres setmanes intenses a preparar la seva xerrada. Malauradament jo em vaig apuntar malament la data i només dijous passat vaig descobrir que havia de fer la xerrada demà. Així que fa uns quants dies que no visc preparant-la. Ara són les 10 de la nit i encara m'esperen unes quantes hores de preparació per salvar la situació. Estic una mica trist perquè ho hauria pogut fer molt bé i no ho faré. Però suposo que cal aprendre a treballar contra-rellotge i a no fer les coses tan bé com ens agradaria fer-les.