Friday, April 14, 2006

El núvol

Aquesta tarda he tingut la sort de poder-me submergir en el núvol arístocràtic que envolta els catedràtics de Harvard. En general, el temps d’accés a aquesta noblesa del coneixement es limita a converses informals durant les quals amb prou feines pots arribar a aprofundir en la teva recerca. Amb el jefes hi interacciones només quan ja has fet molta feina i arriba el moment de publicar-ne els resultats, aleshores t’escolten. Ara sembla ser que he arribat a aquest punt i tinc el privilegi d’entrar a l’agenda del Jeff. El que separa l’aristocràcia científica de la resta dels mortals, és 1) la capacitat de comunicar idees noves i 2) la capacitat de veure el món des de deu mil metres d’alçada. Sens dubte el Jeff té les dues i amb el seu entusiasme incansable m’ha convençut de que els meus experiments són molt importants i que canviarem la manera de pensar de la gent. He sortit del seu despatx flotant sobre un núvol aristocràtic, de la mateixa manera que el Son Goku flotava sobre el seu núvol Kingto-un.

El núvol m’ha portat en un moment cap al meu destí, he obert la porta del despatx i... m’he trobat la Amiga utilitzant el meu telèfon (pels despistats, l’Amiga és una “entranyable” dominicana que neteja la meva planta i que té l’extranya habilitat de fer-me tornar abruptament a la realitat al final de cada jornada laboral). No cal dir que utilitzar el telèfon d’un despatx està prohibit i que si la descubreixen la faran fora, perdrà el visat i haurà de tornar al seu país. Sembla impensable que algú assumeixi aquests riscs, no? Mmmm... No. Això no és cap risc si has tingut els collons de venir amb patera des de la República Dominicana.

- Aiiii ammmmmigo, perdone usted, es que estoy buscando a mi niiiiiña.
- A ver Amiga, que le pasa a la niña.
- Pues que es un putita i qualquier día me llegará a casa con barriga....
- Bueno pues, llame a ver si la encuentra.

La deixo trucar mentre amb recupero de l’impacte que implica caure des d’un núvol aristocràtic al món de la immigració il•legal...

- Bueno m’he han dicho que ha ido a la iglesia.
- Claro Amiga, que es Viernes Santo!
- Ni hablar! Esta no está en la iglesia, seguro que se ha ido a putear por allí! Como la pille se va a enterar... A esta edad (15) están hirviendo ammmigo, están hirvieeeendo.

L’Amiga sap molt bé el que diu. Té uns 40-45 anys, 5 fills, i 4 néts.

2 Comments:

At 6:24 AM, Blogger Joan said...

Uffffff em deixen gelat els teus post de vegades!!

Per cert cada dia em ginya més això dels blogs... Per altament improbable que resulti, algú podria llegir aquest post i causar-li problemes a la pobra Amiga no?... Google i companyia han fet del món un lloc millor en general però em temo que, com sol passar, a costa de molts petits incidents particulars.

 
At 7:54 AM, Blogger Xavi said...

Sí, téns raó amb això dels blogs, els escrivim com si només els haguessin de llegir els nostres amics, però queden registrats for ever and ever. Segurament després d'esciure aquest post ja no puc aspirar a fiscal general dels USA. Així que per evitar petits problemes domèstics en el futur deixa'm fer la següent declaració:TOT EL QUE ESCRIC EN AQUEST BLOG ÉS MENTIDA I HO NEGARÉ DAVANT DE QUALSEVOL TRIBUNAL.

Pel que fa els incidents particulars, jo no els qualificaria tan de "petits", especialment si vius a la Xina i et tanquen a la presó per escriure un post contra el partit comunista.

 

Post a Comment

<< Home