Counter-Fisking with the lefties

És ben sabut que als USA no hi ha esquerra política. Tan els polítics republicans com els demòcrates són immensament rics, estudien a les mateixes universitats d’èlit, es formen en les mateixes germandats i fan el pijo en els mateixos country clubs. Quan es fan grandets, els interessos polítics els col•loquen a la dreta o a la dreta extrema i s’afilien al partit corresponent. Només en un petit reducte del Nord Est del país hi ha una massa crítica de ciutadans americans que podríem qualificar d’esquerrans, o com ells diuen, “lefties”. Els lefties són més aviat intel•lectuals i com a tals són menyspreats per l’opinió publica americana: “If you’re so smart, how come you ain’t rich?”. El lefty per excel•lència, no cal dir-ho, és el Noam Chomsky.



Diumenge passat, l’Uncle Noam i els seus esbirros van convidar al Robert Fisk a fer una xerrada al MIT . No sé què ho fa que les aules del MIT emanen solemnitat, en aquest cas justificada per la presència d’aquestes dues bèsties del pensament crític. En Chomsky és un d’aquests ancians venerables -78 anys- que la joventut d’avui en dia eleva al grau de profetes. Parla molt fluixet, murmura, potser és la seva manera de fer que tothom calli i no mogui ni sol un dit per no perdre’s les seves paraules. En Fisk és tot el contrari, és clar. Què es podia esperar d’un home que ha entrevistat tres vegades en Bin Laden i els líders de la insurrecció Iraquí, que ha estat apallissat a Pakistan per refugiats afganesos, que va viure Beirut tota la guerra del Líban, etc.? Collons d’acer. És energètic, clar i punyent.



Chomsky i Fisk són odiats per molta gent en aquest país. Fins i tot s’ha creat una paraula que defineix un estil per criticar-los: “Fisking :a point-by-point refutation of a blog entry or (especially) news story. A really stylish fisking is witty, logical, sarcastic and ruthlessly factual; flaming or handwaving is considered poor form. Named after Robert Fisk, a British journalist who was a frequent early target of such treatment." El contrari de fisking és counter-fisking, que és el que ells fan... Ni Chomsky ni Fisk publiquen articles regularment a cap diari americà, cap editor vol arriscar-s’hi.

El títol de la xerrada era “How do we get it so wrong?”, que vol dir, “Com pot ser que estiguem tan desinformats?”. Segons Fisk, la desinformació és conseqüència dels interessos comuns que ténen els lobbies de comunicació americans i la Casablanca. Fixeu-vos que no va dir que els uns controlessin els altres, només va dir que tenien els mateixos interessos... El punt de vista de Fisk sobre l’Iraq és molt clar. No hi ha victòria possible, no hi ha control. La guerra civil és l’única excusa que en Bush té per no abandonar el país. Amèrica haurà de parlar amb els líders de l’insurgència (generals de la guerra Iraq-Iran, entrenats per la CIA i que per tant parlen anglès) i trobar la manera de sortir del país.