Sant Jordi en Català

Boston és una mena d’Arca de Noè de races i cultures. Hi deu haver un representant de cada cultura, raça i inclinació política de qualsevol racó del món. També hi ha una petita representació de Catalunya, de fet, força abundant. En general som científics però hi ha de tot. Fins ara, la Fucho i jo ens hem mantingut allunyats d’aquesta petita Catalunya a l’exili. Quin sentit té marxar de casa per trobar-te envoltat de catalans?

Però Sant Jordi és San Jordi i hem decidit apuntar-nos a un berenar-sopar de catalans a l’exili. Pa amb tomàquet, coques, amanides i vi. Durant un temps ens hem sentit “com a casa”, no per la proximitat afectiva de la gent -que no coneixíem de res-, sinó pel ressó d’entonacions i accents que feia molt de temps que no escoltàvem. Hem descobert alguns espècimens interessants, us en cito un parell.

La Vicki es dedica a fer experiments cognitius amb micos. Hi ha gent que treballa amb cèl•lules -jo-, gent que treballa amb ratolins -la fucho-, i gent que treballa amb micos- la vicki-. Resulta que el MIT té l’edifici de recerca més gran del món pel que fa estudis amb micos. Us podeu imaginar una planta amb 100 micos? Quina burrada. No cal dir que això és un secret perquè no volen més manifestacions de Greenpeace a la porta dels seus laboratoris. Tsssschhhh. La seva feina consisteix a ensinistrar els seus micos -ella ho anomena humanitzar-los- perquè facin una cosa i de cop i volta ensinistrar-los perquè facin el contrari... durant el canvi, estudien els processos que passen en el cervell. Sembla que aconsegueixen autèntiques barbaritats pel que fa la humanització dels primats... Es veu que la feina és una putada perquè no pot fer vacances. Si fa vancances els micos obliden tot el que han après i ha de tornar a començar. Vaia tela.

Un altre espècimen força soprenent és un catedràtic AMERICÀ de Harvard que PARLA CATALÀ MEDIEVAL. No cal dir que la pregunta de milió és: i amb qui el parla?